Fitxa de la carta

Cervera, nov[embre] 25, 1787

Amich m[ossè]n Ramon, molt del cas és y molt just que v[ostra] m[ercè] y jo especialment portem lo pes del gobern del patrimoni y que procurem sos auments y que procehir debem per açò acordes. Sols està a mon judici la difficultat en la elecció dels medis que per aquest fi deuhen elegir-se, però en quant a aquest punt parlarem ab més espay de intent en altra occasió. Ara lo que convé és que lo s[enyo]r Joan Pau Cirera de Granyanella sols ha menester tres-centas lliuras, perquè, las altras que ly faltaban fins a las sis-centas per completar la paga, ja las té a·punt y las ha recullidas de algunas cobranças. Las demés no las pot juntar sens véndrer fruyts. Açò diu que los pagesos de son rang procuran a evitar-ho tot lo possible fins aver pròxima la altra cullita, especialment que se té per un senyal de no anar tant forts lo véndrer los grans en aquest temps. Per lo que se aconsola de portar lo interés de sis, set o vuyt per cent de las tres-centas que suplica a·v[ostra] m[ercè] ly búsquia fins que las tòrnia, que indefectiblement lo més llarch serà per S[an]t March. Segons ell mateyx y lo s[enyo]r rector me han dit no hy ha rastre del menor perill, perquè de oli solen Tàrrega, a·hont [hi ha] molt bona hasienda y en Granyenella sé per cert que’n farà unas dos-centas moltas y ara no·ly faltarian diners, a no aver esmerçat sis o set mil lliuras ab menos de dos anys, a no enganyar-me. V[ostra] m[ercè] responga sobre açò sens falta lo correu vinent per si o per no y míria que siga cosa segura en cas [que] tròbia a interès ditas tres-centas lliuras, perquè, luego de rebuda la una, vindria lo mateyx s[enyo]r Cicera a encontrar-lo. No és menester encomanar-li que pròbia v[ostra] m[ercè] lo lograr-ho al menor interès, però si se ha de passar al set o vuyt, paciència, perquè lo primer és quedar bé.

No he tingut carta del d[octo]r Rafael y no tinga por que cedesca de ningun modo. Encomània a D[eu] N[ostre] S[enyor] ma pretensió, puig que tinch notícia certa que per la càtedra de vespres de cànons porto lo primer lloch ab cinch o sis vots de excés, ço és, de setse o disset votants, los unse. Encomània també lo assumpto [de] cal Ramon. Maria Ant[òni]a saluda a·v[ostra] m[ercè] ab m[olt] affecte. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp

Amich m[ossè]n Ramon