Fitxa de la carta

Cervera, juliol 17 1788

Amich m[ossè]n Ramon, sosèguias, per D[eu] n[ostre] S[enyor], y no pàssia tant mals pensaments, que no serà ma vinguda com lo any passat, ajudant D[eu] N[ostre] S[enyor]. Asseguro a v[ostra] m[ercè] ingenuament que la embastida que tingué Maria Ant[òni]a fou tant de cuydado com que llevadora y metge estaban prou assustats, puig que los dolors eran tan forts y contínuos com si fossen de part y que’l pols daba també sas senyals. Gràcias a·D[eu] N[ostre] S[enyor] no ha estat sinó effectes de plenitud per trobar-se Maria Ant[òni]a grassíssima, però no era just ni decent dexar-la fins a estar fora de cuydado.

Ja estich convingut ab lo bolanter de Tàrrega, Francisco Marimon, àlias Llop de #rells per·a partir dimecres vinent # #ta. No pot ser antes perquè dimars hy ha [d’] aver claustro, al que, si faltaba, podrian fer-nos las bastas de la mala manera als defensors de la càtedra de Lletras Hum[ana]s. De manera que, si possible fos, d[o]n Ramon Sants, Vep, Miquel y los més acérrims en sa defensa haurian de venir a fer-nos costat. És lo cas que los contraris han perdut, però, com no ferem sinó representar y luego que passà la cosa en forma de judici la desampararen, quaeritur qui pagarà los gastos, que no són pochs. Ells han perdut y han donat causa a las expensas, però primer fatigaran al mi#, al consell, al rey y al papa que #rer un #arto. Per_çò nosaltres havem de fer fa# ho pàguian o sinó la pubilla que # fa. Aquí embio una mida del S[antí]s[si]m Mysteri de las quatre que me han donat per Gervasi, que ja portare ab mí, entre tant que se aconsòlia y remèdie ab la que #.

Diga a Sans que lo correu sens falta arribarà la providència a favor de la dita càthedra y per_çò dimars és lo claustro insinuat. Sobre_tot fàssia que Roda estiga content entre_tant que no ly faltarà la pecúnia. Molt bé me apar lo venir a Barcelona y axís se farà. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp.

Amich r[everen]t Ramon Garriga