Fitxa de la carta

Cervera, febrer 16, 1789

Amich m[ossè]n Ramon, he estat y estich encara tant occupat ab las poesias de exèquias y proclamació que no és de admirar que haja passat tants correus sens escríurer ni a·v[ostra] m[ercè] ni a altra persona.

Estam rebent també los testimonis de la plica, en la que se han posat sobrats capítols y que ara no’s poden probar de manera alguna, v[erbi]g[ràcia], si Rialp y Mol[i]ner eran amichs, si Rialp tenia un llibre de notes &c. Com volen que de unas cosas tant íntimas y reculadas se’n recòrdia algú de aver-ho ohït a sos majors [?]. Lo que convé és que v[ostra] m[ercè] me tòrnia a embiar la nota relativa a la girada que feu mon besàvi, que al cel sia, de lo que Carbonell y aquell altre de <de> Cedó ly debian, que si açò trobabam, ja no tindram què fer. Jo prou ho encomaní al·s[enyo]r rector de Cedó, però és un bon home y, ab sos descuyts o faedor, jo entre_tant perdí la nota que v[ostra] m[ercè] me envià y que axís supplico me remètia de nou.

Sentirem molt la mort de la S[enyor]a Teta per lo etern repòs de qual ànima pregam y pregarem sens intermissió de dias a N[ostre] S[enyor].

Lo memorial que presentí a favor de Ramon ara (segons me avisan) pren curs, veurem en què pararà. També me avisa lo agent que està vigilant per las pretensions de v[ostra] m[ercè] y que axís sian promptes en advertir-lo quant hy haja vacants de patronat real.

Digam la veritat si lo vi negre que posà en un dels barralons era del premçat o no, perquè, havent-lo fiblat lo dia del S[an]t Mysteri per·a béurer-ne tot lo dinar, lo trobarem tant fort, licoròs y agradable com pugués fer lo de Premià o [A]lella y resolguérem guardar-lo ab tota persimònia, puig lo blanch de bon tros no’l iguala. Llamp de viterna exclamarem si açò és lo premçat, què serà l’altre, qui’l podrà tastar sens engatar-se de repente?

Vuy tenim aquí son germà, lo jayo Anton a declarar, que’l pobre home ha fet un sacrifici venint en un dia tan fret i ventós.

Per no fer mal_bé las mulas del Francisco que, ab carro sols podian venir duas, i, donant al Manel carreter fusta per 15 lliuras, lo transformarem ab carremato y ara los guarniments costan 33 lliuras que Maria Ant[òni]a no vol pagar-nos, perquè amagadament los concertarem y axís veja de enviar-los per Petanàs que és més segur de venir cada semana que Perutxo.

Una visita al s[enyo]r canonge Salvador q[ue] vuy parteyx ab m[ossèn] Costans y Tia Tona, posarà en casa del can[ong]e Artigas, que al cel sigui. M[emòrie]s a tots, D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, J[ose]ph Rialp