Fitxa de la carta

Cervera, mars 15, 1789

Amich m[ossè]n Ramon, dimecres torní ab lo Jaumet de Bellvís, a·hont nos estiguerem vuyt dias y, entre_tant, lo notari rebé los testimonis de Anglesola que no havian pogut venir a Cervera y passà a Lleyda a rébrer lo del s[enyo]r canonge Pastoret, que és lo millor que haurem trobat y certament que, si agués estat dable trobar-ne dos més o un de iguals, que estàbam enterament sens cuydado. No se perdé per mi lo no avisar sobre los capítols que podian probar-se, puig des·de luego diguí y escriguí que únicament podria probar la reputació del besàvi, que al cel sia, y alguna cosa de la simulació de la venda. En un fet tant remot de·la memòria de la present generació o dels que vuy dia viuhen i que se obrà casi al mitx del segle passat, bastant menos probas especialment quant aquestas van apoyadas ab grans y poderosas conjecturas. Veuré si en Cedó troba rastre de la sua nota y enviarem la plica per lo correu vinent.

En Bellvís treballí las respostas a la articulata dels de Térmens, que crech que Anton remeté a v[ostra] m[ercè], bé que jo no sé si seran gayre al cas, perquè jo creguí als que ells me referiren y asseguraren alguns de Térmens que allí estaban y semblaban gent de algun port y crech que, per tot lo que’s conté en las respostas, no faltaran fidedignes testimonis. També, al arribar Fielo Steve, me participà la mort de d[oñ]a Cathalina González, que al cel sia, ab qui, gràcias a N[ostre]S[enyor], usarem nosaltres de la caritat que era molt just y penso que no’ns faltarà millor recompensa del que bastem a desitjar.

Ara, si tinguessem pirlandos, prou seria occasió de obrar la casa, però, per ara, se aurà de quedar com està, a no ser que N[ostre] S[enyor] nos òbria algun camí. Y, en_cara que v[ostra] m[ercè] sé que en açò may serà de mon parer, no obstant, per si pot valer alguna cosa, diré lo que sento y és que ja que Ramon Parella escriguí que en Ayguas Vivas y prop de Vila-rodona se estaban per péndrer certas fincas del s[enyor] del Llor y que, segons significaba Ramon, eran prou apreciables, tal vegada, seria molt més útil véndrer la casa y, juntant son preu ab las quantitats que han de satisfer los de Vich, comprar aquellas fincas, las que se regoneguessen més útils y fructuosas y aquest seria un medi en què no obstaria res lo gravamen que mon pare, que al cel sia, me posà y que aquest esmerç seria molt més profitós que dexar la casa ara com se està, aguardant lo incert temps y occasió de que puga obrar-se. Açò ho dich, no perquè vulla des·de luego que prevalesca, sinó perquè, tractant ab Ramon Parrella lo assumpto y calculan los rèddits, comparant-los y considerant las fincas, se fes alló que agués de ser de major utilitat per·a mi, per·a ma muller y per los fills y veniders.

Per lo prompte despaig del memorial de la intendència, pot valer-se de d[o]n Josef Alonso del Real y també del d[octo]r Pere Comes, germà del s[enyo]r rector de Albesa, que té molts y grans amichs en la intendència. No crech sia menester que vajan molt escrupulosos en lo examen dels actes, ja que habilitaren los censals y’ls pagan y, de sa habilitació y de que estant corrents, consta en los libres de la contaduria. Comes, que ha carregat aquesta dependència per differents subjectes, informarà a·v[ostra] m[ercè] de tot. La fadiga no pot aprofitar a Borràs si no vol offerir igual preu que altre y axís, si’s mouhen altres compradors, las donarà Brasa. Jo, concedint-li la fadiga, no entench donar-la més, sinó que, preu per preu, sia ell preferit, ni podia jo donar-li altra cosa.

Jo prou voldria que, de una part o altra, puguessem fer pecúnia, puig que ara sens remey se ha de pagar al notari y Grau insta per las cerca 300 ll[iures] que ly estich debent. De ningú sé jo on tràurer diner. Pons respon ab la escusa de sa misèria y de que està escurat; Parrella diu que no pot donar-me res fins al setembre vinent per la despesa de aquest any. Los mitjers estan (a excepció de Joseph Gavarro, que sols me deu las 22 o 23 doblas dels bous) carregadíssims de deutes, puig que Fran[cis]co, lo any passat, me restà debent 70 quarteras y, aquest any, crech serà altre tant sens lo atrassat.

Lo temps és terrible y se han de portar a coll. Molt me alegro que hajan cessat los alborots, que los de fam son terribles y sols se sosegan tapan las bocas ab pa y tot lo demés és buscar las abellas. A Xinxó no he vist, sols sé que està molt enredat y que té a molts enredats y causa grans disgustos a d[oñ]a Antònia que, per causa de ell, ha de sufrir terriblas quexas de d[o]n Rafael. Al tornar de Anglesola, la trobí en lo llit plena de afflixió y carregadíssima de melancòlias. Vas fer quant puguí per consolar-la, escribint a aquest fi a d[o]n Rafael que’s home de bé, però que sumament desconfia y que de tot vol se ly dònia rahó, fins de lo preus que en tots los mercats té lo blat en Tàrrega.

En Bellvís nos alegràrem molt y la neu que caygué en abundància avivà las mortas esperanças de la cullita y lo preu dels grans se abayxà més de dos pecetas per quartera y, si ara plogués y lo temps quedàs dols, no seria mala la collita, puig que los sembrats, bé que castigats, tenen los ullets verts y tendres y trauhen ab aquesta humitat grífols nous. Lo jayo apenas fibla un dels barralons que ly embiàrem quant luego lo tornà a tapar sens voler se’n begués més, volent-lo reservar per vi de pahí.

Per Pasqua tots anam allí ab lo favor de N[ostre] S[enyor], bé que jo me hauré de quedar sol ab una criada alguns dias per replegar la cullita. Cregam trega los atestats de mèrits dels dos bisbats y prengue cura, may sia sinó per Beatas, que’l agent me escrigué que estaba alerta per v[ostra] m[ercè] y avise los vacants. M[ermòrie]s de part de Maria Ant[òni]a, Parrella y Jaumet y Moxó y m[emòries] a tots.

Son amich q[ue] s. a D[eu] N[ostre] S[enyor] q[ue] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys], Joseph Rialp

[Afegit a l’inici:] Haurà de providenciar per una cuyta de xocolate perquè se acaba per punts.