Fitxa de la carta

Si jo fos sol, poca quimera tindria o, si ma muller tingués en açò tant bon fetje com jo, ara no puch mirar-ho ab indiferència, sinó que, per la conservació de la salut y vida de ella y dels fills, encara que sia alienant, he de fer que no’ls falte lo necessari y que los deutes sian satisfets. Sé que en açò obro bé, que cumplo la voluntat de Deu y axís ningú del món me apartarà de aquesta resolució.

També me nota de falta de caritat lo no haver jo respost al Ramon, puig, perquè veja quan lluny estich g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyor] de aqueyxa insensibilitat o falta de affecte que·S[an]t Pau vituperaba en los gentils, dich que no he rebut carta alguna de Ramon prop de un any ha, que ly escriguí la mort de Jaumet, qui en lo cel sia, y vist que ell no’m responia y que la gaseta portaba que lo correu de Itàlia del desembre havia fet naufragi y que la maleta casi ab tota la gent havia anat a fons, torní a escríurer-li lo correu passat o dos correus antes. Açò [ho] dich perquè la necessitat me obliga a tornar per mi, vehent-me jo tant desecreditat y mal conceptuat en cosas en què no tinch la menor culpa y los danys gravíssims que de aqueyxa poch favorable opinió en què estich se segueyxen a mí y a la família.

Estich ben persuadit de la bona obra que, quant lo cumpliment de son offici ly ha permès, nos ha fet lo d[octo]r Bernat Vilar, a qui és just fer-li alguna demostració a lo menos de una dobla de quatre, majorment quant ja lo estil comú y universal ha fet que açò se mire ja com a deute y en orde a ell hy ha més obligació, perquè penso que, consultat per algú dels s[enyo]rs, informaria a nostre favor esforçant nostre dret extrajudicial y privadament a què son offici no’l obligaba.

De·la testamentària de·la tia Antònia, val més esgarrapar lo que se puga com v[ostra] m[ercè] diu i que passar lo temps en debats havem-nos a la fi de contentar ab lo mateyx que ara podríam lograr sens tanta espera ni disputas y pot_ser que, per ara, de aqueyxa manera quedaríam remediats fins a cullita, que, g[ràcie]s a·N[ostre] S[enyo]r, pinta molt bé y si plòvia aviat podríam mirar com a segura, però la secada crech que comença ja a fer-se sentir. Ja escriure a Maranyosa perquè # fasse luego al s[enyo]r Rius. Maria Ant[òni]a saluda a·v[ostè] ab tot affecte. D[eu] N[ostre] S[eyor] g[uardi] a·v[ostè] m[olts] a[nys].

Son amich y servidor, J[ose]ph Rialp