Fitxa de la carta

Cervera, juny 17, 1792

Amich m[ossè]n Ramon, ja no té dubte la certitud del decret de Sa Majestat per la restitució dels exjesuïtes i a·mi per aquest correu me’l envien de Madrid dos personas fidedignas autorisadas y de instrucció, concebut en aquestos termes: «adheriendo a los ruegos i esfuerzos de mi cara i estimada esposa, he venido en conceder a los pp. expatriados de·la Compañía de Jesús se restituyan a mis dominios con el goze de·la pensión que les tengo asignada i, a·los que no quisieren disfrutar de esta concesión, les pribo absolutamente de·la pensión (…) Tendréys lo entendido i la comunicaréys a quienes corresponda con las órdenes que convengan para su observancia = Señalado de·la·r[ea]l mano de Su Mag[esta]d en Aranjuez a 30 mayo de 1792 = Al Conde de Aranda».

Se\'ns assegura que <que> és còpia del mateyx decret y anyadeyxen que’s dona per cert que Sa Mag[esta]t vol formar una junta # ells per tractar los assumptos que convingan. Ara sí que no té remey que se ha de passar al vendectur de la casa sens dilació, puig, a més·que’ls acreadors instan, se ha de·fer roba a·Ramon y surtir de un tot fins de ornaments y paraments per celebrar i S[an]t Genís se ha de acabar de compóndrer y millorar, perquè ell, y nosaltres en sa companyia, puga, si N[ostr]e S[enyo]r nos dona vida, passar allí alguns estius. Ja està també resolt que luego de sabuda sa partida de Itàlia nosaltres y los que pugan de casa Bufalà nos transferirem a·S[an]t Genís per·a rébrer-lo y estar allí fins a la tornada a Cervera.

Ara no cal reparar en gastos ni vull privar-me de una alegria y satisfacció que N[ostr]e S[enyo]r me embia, que jo no esperaba ni puch tornar a disfrutar-ne de igual #. V[ostre] M[ercè] no pot dexar de regonèyxer que m# desitxs són ara justos y racionals y que deu v[ostè] entrar també a la part de ells y víurer allí tota la temporada ab nosaltres, axís luego véndrer vi y bosch y, si # no bastàs, mallevar o péndrer censal #go. Després de venuda la casa, se satisfaria tot y v[ostra] m[ercè] emplearia lo sobrant ab las obras y milloras que més bé ly apareyxeran. És tart. Vinga lo xocolate que ja lo mallevam. M[emòrie]s a tots y de tots. D[eu] lo g[uardi] m[olts] a[nys].

Son amich, Joseph Rialp