Fitxa de la carta

Cervera, febrer 26, 1793

Amich m[ossè]n Ramon, estich molt carregat de feyna entre unas cosas y altras y, axís, he de ser curt. Gràcies a·N[ostr]e S[enyo]r se han acabat totas las visitas del parteratge, puig que ahí fou la de exir de casa, però Maria Antònia se troba encara molt dèbil per rahó de sas còlicas, que no la dexen péndrer pa, y Deu vulla que puga continuar a criar.

Molt me alegro que v[ostè] exís triumfant del flica Ordeig y carregui-li tot lo lluhïsme sens gràcia alguna, puig que non mereyx rastre ni senyal. Estam ab gravíssima neula havent ja cobrat y gastat totas las segas fins la de·Sant Joan. És veritat que havem pagat, gràcias a Nostre S[enyo]r, alguns deutes crescuts, però com los gastos extraordinaris de aquest any han estat crescuts, és menester fer algun pensament. Si la venda de·la casa se effectuaba aviat, podríam posar-nos quitis y fer un bon esmerç junt ab lo de Vich y anar un poch folgats, però, com açò tardarà encara, veja si pot llançar luego mà sobre aqueyx luhïsme. Ara se nos han carregat dotse lliuras més cada any per contribuir a la necessitat del r[ea]l exèrcit, cooperant ab los demés vehïns de aquesta a allistar cinquanta soldats per reemplas dels cossos y no sé si també en Anglesola, Barcelona y S[an]t Genís haurem de contribuir, perquè, del modo que S[a] Majestat se explica, ningú pot al·legar causa alguna per excusar-se. Molt mal temps nos donaran aquells bugres patricidas, rebeldes, impíos y pyratas de tot lo mond que N[ostr]e S[enyo]r y Sa Santíssima Mare quant antes postren y humilien. Tothom està en expectació y ab temors, bé que, al mateyx temps, apar que no tenen por de aquella maleïda canalla. Com ha quedat ab lo Pere, si a cas trau los masovers per alguns anys pose-hi moços y majordoma y cregram que serà bon cop. M[emòrie]s a tots. D[eu] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olts] a[nys].

Son amich, Jos[ep] Rialp