Fitxa de la carta

Anglesola, a 28 juliol de 1819.

Barcelona, c[aríssima] s[enyora] m[ia] Antònia de Rialp

Caríssima s[enyo]ra mi s[enyo]ra d[oñ]a Antònia, acabo de rébrer la resposta de la carta q[u]e per exprés havia escrit a d[o]n Pau, la q[u]e li remeto per son ús y satisfacció.

La carta del hereu, segons los inconvenients, vetg q[u]e la de incomodar, però, com ell diu, no té altre fi q[u]e estar més prop de v[ostra] m[ercè] y tenir lo arrimo. Vehi q[u]e en esta li falte, diu li escriu així, però també opino q[u]e té sobradíssims inconvenients, vistas las amistats, lo deixar-los en esta encara·q[u]e vetg òbvia la resposta q[u]e lo mateix serà en qualsevol atre paratje.

A no ser las miras respectivas, presumo q[u]e se podria donar alguna barrallada, però, de esta, per aquellas de res se pot confiar.

Per fin, prengui las cosas ab aire y sobre_tot no incomodar-se, pues·q[u]e la conservació de la casa estriba en la sua vida.

Si per algun conducto nos pot enviar una poca de xocolate, fasa, q[u]e la’i apreciarem en extrem per no trobar-se’n así q[u]e valgui res.

Lo curreu marxa y per esto perdoni dels tildats y saludi als q[u]e li tinch incinuats de mon aff[ec]te y v[ostra] m[ercè] mani al q[u]e més se interesarà per sa conservació perq[u]è la vol, cordialm[en]t,

D[oming]o G[arrig]a