Fitxa de la carta

Barceloneta, 5 mars de 1825,

M[olt] s[enyo]ra mia, d[o]ña Antònia, vuy habia de ser citat lo Jan per respóndrer personalm[en]t, com se pot informar ab lo notari de la cúria, aquell apar no té mires sinó de fe gastar. Tenim cartas q[u]e proban tot lo deute, si v[ostra] m[ercè] no·s’empeña, vuy mateix compondrer lo asumpto, fen pagà lo q[u]e se demana y los gastos. Lo Anton, mon germà, està determinat girar-se contra la fiansa que’s [de] d[o]n Fran[cis]co. Ab esto, com està determinat a això vuy mateyx, respecte q[u]e ha gastat per una cosa tan justa y tan sabuda per lo dit Jan, respongui’m lo q[u]e determínia pel mateix dador, respecte q[u]e lo Anton ha anat a fe una diligència y me aprofitat de la ocasió. Si no vol entrar en lo pago consabut y gastos q[u]e, com li dich, conservo las cartas y lo tribunal las té vistas y acreditadas verdaderas, lo callat per resposta, perq[u]è no’m empeño detenir la cosa sinó fins·a la resposta y perq[u]è la vull y voldria detenir-li tot disgust, me aprofitat de esta ocasió.

Respongui’m rodonam[en]t, d’altra manera, no estrañi ninguna cosa, perq[u]è vull la quietut de casa.

De v[ostra] m[ercè] per servir-la, Domingo Garriga

PD: Vuy diu que’l hereu de dit Jan ha arribat al hostal.

M[olt] s[enyora] m[eva] d[oña] Maria·Antònia de Rialp