Anglesola y 8bre 6 del 1824.
Molt s[enyo]ra d[o]ña Maria Antònia, rebuda tinch la sua carta del 2 de est mes, veí en ella son contengut. En quant als comtes q[u]e v[ostra] m[ercè] me demana, los tinch en eixa de Bar[celo]na, per lo tan, si v[ostra] m[ercè] va tan de·presa deurà mortificar-se un poch, q[u]e me’ls faré emviar. Lo masober té·molt ànimo en sembrar y, aixís, com aureu acabat de sembrar, ja sabrà los comtes de tot y poch quedarà ni per mi ni per v[ostra] m[ercè]. Tinch entès q[u]e bol sembrar la planta de la creueta y lo ordi me’n fai a 11 pesetes. Per lo tan, dels·sembrats de las plantas, sens portar-i un pols de fem, com fins al present no se a portat en res de v[ostra] m[ercè], no tornarà los cabals a casa de ditas plantas y, al mateix tems, se pert sempre la collita de las olibas. No dich més. Lo ordi q[u]e se aurà de acabar de comprar per la present sembrada jodico q[u]e seran unas 19 o bint corteras y, de xeixa, igual número y, aixís, v[ostra] m[ercè] pot tréurer sos càlcols y, aixís, tal begada pasarà de una cosa y altra. La collita del any ja sap q[u]e a estada pocha. No dich més.
S[on] s[segur] s[ervidor], Anton Garriga
PD: En esta a plogut bastan y també se és arrobinat un poch, gràcies a Deu, lo demés ja’u sabrà a la major brevedat luego q[u]e tindré los comtes del 1818 y 1819.