Fitxa de la carta

Anglesola, 21 de ma[i]g de 1825.

Mi siñora m’alegraré q[u]e estas cu[a]tro ralle[s] le en_cuntran en perfeta salut com·a Deu gràsias. Jo [he] a[r]ribat en esta cens d[e] nobadat, la ploja a’stat bastanta, ja gràsias al Criador. Los sembrats no poden crèxier perq[u]è són masa dus, però granen bastan per·ara y q[u]e pen_so q[u]e sos lu [sic] de los podran areplegà n’i·aurà y al_menos per·are·batre.

Farà lo fabor de dir al plurador [sic] q[u]e me dig[u]e si <si> li aprarex probaria la deuda de Sant·Astebe, q[u]e milló proba q[u]e ell u·atorg[u]e ací, ha la mida de la Mare·[de]·Deu de·les Dolós. Esprisions a·tota la fimília y els demés de la·casa, q[u]e tots los saludam y bostè mània y dispòsia de son segur sirbidor q[u]e més l’astima de cor,

Juan Prats