Fitxa de la carta

Guñolas a 11 juriol de 1827

Molt s[enyor]a mia, tinch rebudas las suas dos cartas y, segons betx, està mol irritada perquè no a·rrebut la partida. No acabo de enténdrer lo que’m diu q[u]e no avia experimentat sinó ara lo retardo. No·sé si·bol dir perquè yo no me agi cuydat o per q[u]è? En esta me alegraria mol que’m digués la falta, que, si·no ba rebra la partida lo altre biatge de la Caterina, ba ser lo·motiu q[u]e bas rebra la carta lo dimecres al bespre y, lo dijous a·las 5 del matí, la Catarina ya pasaba a·la carratera. Lo Masana, lo dijous, ba’na a·buscar los diners a·Bilanoba. Begi com yo li podia embiar la partida, no podia pas fer trosus de mi, q[u]e penso q[u]e per ma·part fatx tot lo q[u]e puch.

Y, en cuant a·la cullita del gra, se quexa ab rao perquè bas·tenir una tibucació [sic] cuan bas escriure la carta perquè anaba da·presa perquè la Catarina pasaba. No li abia escrit sinó lo que abíam tret de las garbas, perquè me abia guiat per lo del una y me abia dexat lo dels aspigams, que n’i·a 1 quartera y 5 cortans y, ab lo que li abia escrit y aquet, ne té 10 cuarteras, 2 cortans; fabulins, 6 cortans; guixat 3 cortans, y, lo demés, és del matex modo que li bas escriure. Dels rabasers, ara ban pagan los sensus, lo de Casas Blancas diu que no pot pagar fins als últims de setembre lo tòful a·fet al mut, no sabem quin pensamen fa.

Nosaltres tanbé n’i abem de donà, però ya n’abem gastats alguns, que abem fet fer fusta que ya·la ba béurer lo Armangol. A·serbit q[u]e, aben-i fet fer unas portas per·lo cur[r]al de casa, q[u]e las bestias ases fugian tan de nit com de dia, que era cosa combenient, y abem fet fer adobar la pastera, que y·abia uns furats q[u]e lo cap de cualsibol persona y pasaba, y abem fet·fer un banch per·la taula, que no n’i abia sinó un tros. Tot era cosa que conbenia y no li abia escrit perquè no pensaba escriure fins q[u]e li auria enbiat los comtes de tot. Un altra dia ya·li escriuré lo q[u]e puja al fer la fusta y obrar-la, tan ne pagu yo com v[ostè], que yo als y fet la vida y v[ostè] los paga lo jurnal, q[u]e yo no y·estich obligat perquè, si v[ostè] abui per demà ans·treya de casa, los·altres se’n servirian y nosaltres auríam pagat y re<bre>brà per la Caterina los punyons [sic], n’i·a 2 cortans y mitx, q[u]e costan 2 pasetas y un bint-i-dos cada cortà y no’n tenen més y rebra per la Catarina 45 duros, una paseta y 13 c[u]artus, q[u]e, ab lo gastat per los pinyons y lo q[u]e reb, és lo comte de 46 duros y 2 pasetas y ara se acaban de du lo vi y baurem si li an de donar res més, disposi. Donarà memòrias a·tots los de la casa y me alegraré q[u]e tinga entera salut. Nosaltres fem la festa de San Salbadó demà ab la música de Bilafranca no dich més, mani a·son servidor,

Juan Almirall