Olot, 3 juny 1832
Molt s[enyo]r meu: a la sua posteriorment rebuda contesto: q[u]e en tots temps he acreditat ser recta y de bona fe y conciència. Ja q[u]e v[ostra] m[ercè] me diu q[u]e a la mia conciència deixa los assumtos de q[u]e tracta y és en tan aixís q[u]e fins vas vestraurer diners per la causapia de la Roseta, per no faltar a lo q[u]e li habia promès. Y, en lo demés de la dita sua carta, dech dir q[u]e antes de entregar diner algun del entés dot, apar regular veurer una minuta o borredor de la àpoca q[u]e té projectada, per saber si es com ha ésser y al meu gust ab las circunstàncias q[u]e ha de tenir, q[u]e podrà remètrer-la per lo correu, q[u]e és tot quant me apar dir per ara, quedant suyo,
Fran[cis]co Bassols de Morató