Ma dama: tinch rebut la de v[ostra]·me[rcè] ab un inexplicable contento per saber notícias de sa salut y de la millora de la madre, de qui no me olvido, especialment en lo sant sacrifici de la missa, en lo qual imploro de Christo n[os]tre s[enyo]r la clemència a·fi de que logre dita señora la major conveniència per el logro de son últim fí. Tinch també rebut la llangonissa, però si sabés q[u]e v[ostra]·me[rcè] se ha mogut per la sumba[sic] fui jo en la última carta, crega que no obstant de ser cosa tant de mon agrado, li tornaria remetrer; pues no necesito jo de eixas expressions per conèixer son bon affecte; al que novament he experimentat ab la carta en folio ha estat servida enviar-me ab la qual crech vol v[ostra]·me[rcè] cumplir per altres cartas, que encara me deu; que encara que sia carta de mi senyor, crega que espero altre satisfacció.
Lo quant tornaré jo a eix pahís, no ho puch dir; es v[ostra]·me[rcè] que ho ha de dir, pues pot estar certa que com sia per·a servir a v[ostra]·me[rcè] y a eixa casa, hi aniré qualsevol ocasió; pues així me ho dicta la lley de una fina correspondència, que per tants títols dech a v[ostra]·me[rcè] y a tota eixa família.
Vuy partesch de esta vila per anar a veurer la mare, y de allí partir per Gerona; que no pensava jo estar tant en esta terra, sinó que la tafura de ma germana no ha volgut fins ara y encara ha estat ab la promesa de tornar-hi quant me envie cavalcadura, que suposo serà per s[an]t Pere, que així ho vol també mon conyat, los quals saludan a v[ostra]·me[rcè] ab un cordial affecte de servir-las.
Jo agrahesch que v[ostra]·me[rcè] me tinga present en sas oracions, lo que sempre me ha persuadit de son bon afecte, y estimaré vaja continuant, pues no falto jo en practicar esta diligència per v[ostra]·me[rcè]. Dirà a la s[enyo]ra Madalena Batlle de part mia que una altre vegada nos vaja ha despedir ni acompanyar la sua·filla ha despedirse de capelllans; sinó és que sian de aquells q[u]e prenen píndolas, que de aquells no tindrà reprehensió. Ja pot v[ostra]·me[rcè] veurer si me olvido de la gent y així no sia q[u]e v[ostra]·me[rcè] se·n olvide (com acostuma). Escriga·n un fart y no reparian que sia per lo correu. Dirà a las madamas madre y viuda q[u]e prengan esta per pròpria; pues no puch detenirme més, y si volen cosa de mí, ja se sab. Déu ta g[uard]e m[olt]s a[ny]s que anelo.
La Escala, Juny als 11 de 1745.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[erc]è
Son més apas[siona]t y affe[cte] S[ervi]dor,
Fran[cis]co Graciós.
[P.D.] Escriga un fart de cosas, y sinó rebrà; encara que si Déu disposa, nos tornem ha veurer tantmateix. Rebrà y un poderíssim y això perquè no vol deixar de ésser baboya sinó q[u]e se vol fiar de tota sorti de cani, de lo que se hauria ja pogut desenganyar com v[ostra] m[ercè] mateixa ha experimentat, y no si haurian donat que sentir.