Fitxa de la carta

Querida germana: he sabut que la mara no a estat bona, procura a cuidar que no se cànsia ni mèngia masa fruita.

Los encàrrechs del ordinari an tingut un estrabío gran. Lo nostre criat q[u]e és sobre tots los asas equiboca lo recado y o porta a casa lo ordinari de Balaguer, de manera que me escriuen de Balaguer que·n buy fer y axí és estat precís escriurer que·ls tornian enbiar y luego que sian aquí los remetré un encàrrech de Balaguer a anat a Figueras trocadas las cartas.

D[ony]a Manuela diu que faces algunas canas de puntilla per posar al cap de las bueltas brodadas.

Fes netejar bé lo carretell de oli y després de ser ben estany lo faràs omplir de oli bo que no·y aja morcadas ni que sentia y me·l enbiaràs per la primera ocasió perquè dias a que t’o bolia escriurer y me·n abia olvidat.

A Déu gràcias no som de los pitjos de la cullita perquè i·a paratges que no·y a res.Los precisos gastos de uniforme me tenen atrasat, y entra malaltias y gastos extraordinaris que cada dia se aumentan, no podem abansar res, antes bé apar que anem en derrera; Déu bulla que lo temps se millòria.

Per ara me so pogut librar de anar a enseñar a la Acadèmia de Cadis, que fins ara me a tingut ab cuidado y tras que a un li fan mala obra encara és menester donar-los las gràcias perquè lo bolan afaborir. Lo enpeño me a costat alguna cosa de regalo a un amich però primer és la quietut y quedar aquí prop, que moltas onrras y lluny.

Encomanau tot a la berge, que nos donarà lo que conbé.

La pèrdua de la noya xica la abem sentit molt y encara apar que nos la ajan robada. La Manuela a estat espatllada de sentiment però ja està bona. La Aneta demana confitura, fes-li·n una bota que axí durarà.

Saulda·m a las germanes y abrasa·m la mare. Pregant a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s.

Ton germà q[u]e més te estima,

Escofet.