Fitxa de la carta

Querida germana: rebo la tua y me alegro de·la continuació de salut que gosau. Nosaltres, a Déu g[ràcie]s, proseguim bé, però la noya és tant flaca que sembla un esqueleto y, a Déu gràsias està sens febre. Si la podem pasà fins al temps fresch, espero q]u]e se rafarà. Fins ara no a posat cap ullal y los té tots inflats.

Te participo com lo teu treball no a servit de res perquè lo escabetx a arribat tot pudrit y fet una emplastra, de manera que ni lo oli se pot sufrir a la llumanera de pudó que fa.

Jo ja te abia dit que no bolia més escabetx ab oli, sinó ab vinagre y vi blanch. Lo sert és que si agués estat preñat auria mal_parit, perquè lo abia molt desitjat.

Las peras foran totas podridas y no·u admiro, pues lo gran calor y 15 dias de ma[r]xa no podian prometrer altre cosa. La garnatxa és bona, los basos llisos són comums y digas-me a com costan cada·un.

Me alegro que la tela per estoballas y toballons se fasa.

Se previndran las gerras y sistell que demana la mare y sento que no tingam añada de oli.

Me alegro que ajau fet prebisió de palla.

La Manuela està molt animosa de venir a Cadaqués y no crech repugnia a quedar-se a parí a casa nostra, però sentirà que jo me’n aja de tornar y no·ý puga asistir. Tu fes probisió de gallinas y bonas pollas, perquè la Aneta patita tanbé necesita de reforsar-se molt.

Si podiam tenir la casa noba un poch composta seria més desent la abitació, però axò ja o veurem quant y serem si a Déu plau.

La añada de Vilamaculum és mediana y en casa no tinch lo compte de lo que·í·á aun.

Abraso la mare y Serafina, pregant a Déu bos g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Bar[celo]na y ago[s]t 6 de 1757.

Ton germà que·t’estima,

Escofet