Fitxa de la carta

Querido primo: en resposta de la que me feu mercè deco dir-te que jo crech rebs equivocació ab lo que·[e]m dius de que tens remei ex estat al d[octo]r Ramon Romà, pues creuré vols dir lo d[octo]r Pau, son fill, que es ab qui havem parlat moltas voltas del assumpto del teu pare y ab qui est consulta, q[ue] jo te asseguro que per major lo tinch previngut dies ha. Tu per ex medi no repares a continuar-los para sie menester, que_jo ja mi veuré novam[en]t y ne parlarem, bé que dech prevenir-te que com jo no sé los dies podré continuar a mantenir-me assí, pues en ser despatxat me’n tinch de tornar luego, perçò te dich que si me escrius no·me remetes a mi paper ningún essensial per lo fet, sí sols fes-ho ab dit d[octo]r Romà y Joachim Bassols, y que pots escriure’ls, no obstant de manera que si jo encara me <me> trobo assí, un y altre podem parlar més, y no dubtes que en quant podré influyré a ton fabor y de exa casa. Es veritat que no serà fer més que lo que he obrat y dir qui parla ab ingenuytat y te agrada de fer justícia com jo. Ademés, no comvé que ton pare rastreje que jo ni menos sàpia cosa en est assumpto, sinó Romà y Bassols, altram[en]t tot se llensaria a perdrer. No obstant que sempre me conformo en mon sistema, que pararà est mon projecte, com tots los demés, com ja ho he prou dit a Bassols y Romà. Dexas de donar gràcias y en lo que·jo valga, no·m’escuses. Llàtzer se repeteix ab ta ob[ediènci]a y de mad[am]as y Pº menor jo [sic]. Saludant a tots ab afecte estos s[enyo]rs, Déu·te g[uar]de m[olt]s a[ny]s com li sup[lic]o. Bar[celo]na y feb[re]r 12 de 1745.

Teu de cor, de Camps.

[P.D.]: So de sentir que·[e]ns és de suma importància instar y apretar lo clam en Gerona sobre lo abtentat executat per ton pare en ordre a haver-se’n portat los fruyts del segrest.

Querido primo d[o]n Narcís.