Narcís: Per Joseph tinch rebuda ta carta y, vist son contengut, te diré que convinch que·[é]s matlleve la quantitat nesasària per quitar los censals y satisfer los deutes y cens [que] deu ma isienda y que, per pagar la pensió ce posen en mà del acreador sensalista la quantitat cerà manester per pagar la pensió un any y lo altre any cervesca per quitasió, cadant atràs la pensió de lo any de la quitació, que conprench és la concòrdia que tu proposas, obligant per assò los bens del Empordà com dius y axí cempre que se aparega no reparas en posar-o en execució, que jo firmaré fen-se en exa conformitat, ci bé conprench és en dany de lo usdefruyt me reserví de la isienda quant casaras, però en lo que·[e]n dius de que las s[enyo]ras creus firmaran ab lo ben_entès que tu i jo los firmem àpoca de las 8.000 [lliures] dels dots per los alimens. Jo y convinch, ni que tu lo fases, que ceria carregar la isienda de las 8.000 [lliures], cesàn en las rebudas ni deurer-las, pues tinch ben consultat que no hi ha i[n]teresos dotals de dot que no se cia pagat y le y tindria mols contingens danyosos ha nostres bens. Lo demés Joseph te dirà com estich y com me trobo, pues creuré lo es_tirau a fer-me morir de fam, reventar-me y anar despullat y conceguir ab assò lo que es contra la lley de Déu y humana, a lo que no vull concentir ni apartar-me del que·[e]m mana la lley de Déu com a cristià. Y no aveu de voler que jo fasa contra mon geni y me permet la llibertat, la qual estict ben resolt de ceguir y perceverar en ella, ja que·us vex tenases a tots per vostres interesos a violentar-me perquè ceguesca vostre geni, lo que deuria cer al contrari, cegons lley de Déu, que lo fill ceguís lo geni del pare, majorment, no avent alianat cosa del cos areditari més del que tu saps. Després de la donació, ci bé vosaltres falsament y enganyant als testimonis fen-los dir lo que no sabian, aveu intentat y pretès provar ab lo injust d’aquest sagrest, aveu instat als fruyts de mos bens, que Déu quisà vos darà lo premi que marexeu y no devíau fer contra un pare que tant ha volgut y fet per vosaltres. Voldria que regonagueses que jo per ma part no falteré ni he may faltat en fer lo de rahó y justícia. Saludo a tots ab tot afecte y als petits un cordial #, suplicant al S[enyo]r vos g[uar]de los m[olt]s a[ny]s desitjo. Estanyol y fabrer, 16 de 1745.
Ton pare
De Burguès y de Prats
[P.D.]: Lo dimés ja lo dirà lo donador.