Fitxa de la carta

Vic y mars 21 de 1814

Amich s[enyo]r Miguel: la estimada de v[ostra] m[ercè] de ayr me ha tornat de mort a vida, quant avia estat dos dias cregut q[u]e nostre amich d[octo]r J[ose]ph auria mort, pues vingué d[o]n Ignasi Solà al dissapte y me digué q[u]e al d[octo]r J[ose]ph estava tan mal q[u]e no hivia q[u]e esperar, quant vaig sentir no haver anat a·veurer-lo antes, que a·no haver-me v[ostra] m[ercè] escrit del modo ho feu hi auria vingut. Per fin, en vista de la de v[ostra] m[ercè] dono mil gràcias a Déu per la millora, esperant ab al favor de Déu q[u]e continuarà y v[ostra] m[ercè] en donar-me’n notícias sempre que tinga proporció q[u]e li’n quedo molt agrahït.

He vist també la vinguda del s[enyo]r Llobera y del germà de d[o]n Joan, que estarà per arribar, lo que li escriuré demà a Madrid y la millora del d[octo]r J[ose]ph. Com totom és a Gerona no sabem res en esta, sino q[u]e avuy diuen marxan als francesos de Bar[celo]na y diuen si també han marxat de Figueras. Seria molt # tantas cosas al d[octo]r J[ose]ph q[u]e escrich per ell per tot quant vúlguia q[u]e tinch moltas ganas de veurer-lo al Ignasi y demés, com al s[enyo]r domer y a·la s[enyor]a Francisqueta, q[u]e me alegro molt sia tan bona infermera, y v[ostra] m[ercè] mània lo que gústia a son amich.

Jaume Mir