Fitxa de la carta

Vich y desembre 24 de 1814

Amich d[octo]r J[ose]ph: rebo la sua estimada de 22 del corrent junt ab al sombrero, q[u]e no’l volia de eixa qualitat y de la moda, que lo vol pelut de la ala. Ara no se usan y en tot Vich no hi ha y, aixís, si ne vol dels que se usan ara y aput [sic] al us del dia, li enviaré luego. Aquí va la funda per lo sombrero de Josepet.

Sento molt la desgana del amich m[ossè]n Bertran, que a·fins avuy non havia sebut res, que me ha dit al marquès Llunas y veig q[u]e Ignasi hi ha anat a veurer-lo, que li aurà donat est consol y veig que per est motiu no ha pogut assegurar ni afiansar-se ab lo consentiment de Ignasi y que ho espera aclarar-o estas festas, que me’n alegraria molt. Jo no escriguí pas al rector que v[ostra] m[ercè] escriuria est correu la determinació de Ignasi, sinó q[u]e est era ab una cartera y que al·tornar v[ostra] m[ercè] li enseñaria la carta de dit rector, però sí que li escriguí que tal·vegada Ignasi li escriuria. Per·fin v[ostra] m[ercè] vègia quinas obras li puch fer jo y me alegraré molt que v[ostra] m[ercè] vínguia passadas estas festas yy, si comprenia de fer venir juntament a Ignasi li parlariam. En·fin, de totas maneras me alegraria molt vinguessen y, segons v[ostra] m[ercè] me escriurà o vindrà, tornaré a escriurar al rector per si espera alguna resposta difinitiva. En quant preguntava de Ignasi li direm lo que convinga.

Me alegraré tínguia bonas notícias del domer y, essent quant se·me ofereix dir-li y donant finas exp[ression]s al Ignasi y demés família, mània lo que gústia a·son amich,

Jaume Mir

[P.D.]: Me alegro hàgia rebut las 20 ll[iures] [de] pòlvora y en cas después ja ne trobarem.