Fitxa de la carta

Olot, juny 19 de 1820

Mare y s[enyo]ra: ab Maria Antònia hem sentit no àjian deixat venir a la Mundeta com tots haviam confiat y sobre_tot la Fransisqueta, que so havrà ven vegut y ho ha sentit més del que poden pensar. Se veu que no és sino per anar quant hi ha un trevall ab alguna casa. Díguia al pare que si me vol donar al gust de deixar-la venir jo mateix la pasaré a buscar, a pesar que estich al punt de cubrir la obra que tenia a segon pis quant anàrem a Badalona y ab tantas plujas tot se me acavava de mallograr o ve hi faré pasar a Ignaci. V[ostra] m[ercè] y la jova són dos per cuydar de la casa y me apar que cap falta los faria, majorm[en]t no menan-se v[ostres] m[ercè]s res. Después aixiran ab las bremas y aixís ella no vindrà.

Maria Antònia # continua tenint alguns dias placenters, però vastants y mil[l]ors demasiats de incomodats. La Tereseta se porta molt vé, pues li prova molt al terreno. Tots la saludan ab lo major af[ec]te, com igualm[en]t mos fills y fillas. Díguia al pare prenga esta per pròpia y que altre correu li escriuré y que me alegraria molt se acavàs de compondrer y que nos vingués a veurer, sobre_tot ab la companyia de v[ostra] m[ercè] que creg[u]eria que al dia que la veuré a esta sa casa serà per mi de gran satisfació. A la Mondeta tantas cosas de part mia y de tots los de casa y, en espesial de la Francisqueta. Dispòsia de son fill que de cor la estima y s[a] m[à] b[esa],

Joseph Ventós

D[o]ña Teresa Vilarrubia