Badalona, juny 3 de 1822
Molt Sr. meu: vas dir a Joseph que al dilluns marxaria; me respongué ja puch marxar al diumenge; li vas responder, marxa quant bulgas; al disabte después de haver sopat ha marxat al llit sens dir res; es estat precís enviar-li a dir si marxava; ha respost que sí; se li ha tornat a dir si tenia diners y ha dit que no y que si voliam portàs res, que ho deixasem. Si li an deixat dos duros, que porà contar junt ab lo qe. Vm. li entregà, pues a mi res me ha dit. Van dos sistells de albricochs, un per Mn. Thomàs retolat, y altre per Vm. y thia y casa Bolos, que poran partir-s’o. Com crech que Ignaci ha manifestat ab lo modo nostre incomodo és regular que sent a eixa ell se ísquia la més petita cosa que díguia fasi fer al pas a Boxeda, ab lo que se comprèn de la sua supèrvia no estranyaria fàsia una de las suas. Si marxa no repària de pagar-li lo que alcànsia. Lo any pasat ja lo té pagat de est any. No crech tínguia res, que diu ser cosa de mitg any guanyà dotza doblas lo any que li servirà de gobern. Si diu res en punt a mudar-se camisa, no lo crèguia. Se li ha dit se n’i deixaria de las mias, se n’i·an deixat y sempre que ne ha demanada. És surrut y soperbo y vasta. Recados a tots y escríguia la tia que fa de la cayguda. Seu de cor,
Joseph Ventós
Dn. Miguel Sangatal y Sala