Fitxa de la carta

Olot y abril 23 de 1827

Querido can[on]ge: en resposta de ta estimada y de·lo qe. me diu Ignaci, te dich qe. me apar més conforme qe. se fírmia lo compromís a favor del Sor. cange. Ferrer y Dr. Parés com se havia quedat y, sols en lo cas de discordar estos, èntria lo Dr. Puig a terminar lo assumpto y aixís quedaran terminats tots los punts en qe. se tròbian dos de conformes, pero antes, no obstant, de fer sentència los dos, podrà practicar-se lo qe. escrigueren los Guinarts y no convenint-nos podrà passar avant lo insinuat.

Reservat

Tu ja sabs molta cosa dels qe. media y es regular qe. de una disputa ne surtirà altra si passa a sentència dels àrbitres y, si nosaltres ho componiam se podrian evitar moltras cosas qe. indispensablem[en]t han de ser desagradables.

En q[uan]t a no posar penas tampoch me fa res qe. no se’n pòsian, però me és interessant se aclària lo assumpto ab promptitut, pues sabs tu també qe. han mort vàrios testimonis molt convenients per al cas qe. pot oferir-se y poden morir altres com més se tàrdia, sobre tot lo oncle Ferrer Pagès, qe. és en la últ[im]a edat y, si bé no li he volgut dir res per ser aixís, no dubto farà bona obra, en especial (reservadíssim) ab lo papé qe. se troba escrit al oncle Thomàs después de sa mort, qe. q[uan]t lo manifestà a mi, és regular ho fes ab ell. Retorno lo borró sens quedar-me’n còpia.

Las noyas estiman las naranjas y diuen qe. com més aviat vindràs més contentas quedaran y veuran si hauran fet la confitura a ton gust. Mem[òrie]s de Maria Antª, ellas y Mn. Miq[ue]l, ab los fillols y Concepció y mana a ton amich y S. S.,

Joseph Ventós

P.D.: Jo me trobaba millor alg[un]s dias antes del qe. me trobo tres o quatre dias ha y no sé si serian los suchs de herbas qe. he pres per haver-me aflaquit bastant. Los demés bons y alegres, a Déu g[ràcie]s.