Fitxa de la carta

Palamós y agost 18 de 1771

Sogre: quedo informat per Joseph Moret, mon cosí, que vos ahir en La Bisbal y en casa lo Sr. Geroni Salamó, diguereu que ja que jo vos desbarratava los casaments, voliau retirar-vos a un convent, plegant la casa y retornar-me la família. Ara digau-me acarnissat, quin casament me haveu proposat per vos que tinga figura, cara ni ulls? (sinó) sinó tot un desacert per cumplir vostres gustos carnals y brutals, sent un home de 74 añs. Basta que se·us pàrlia de casar que ja luego ho donau per fet, sens mirar ni reflectir christianament los profits de la casa y sens informar-vos de res. A qué serveixen eixos dejunis y coll·tort ab que sempre anau, sinó que eixa casera vos ha posat fins a haver-vos privat del judici, que aixís ho tinch de dir, per cumplir los apetits brutals de eixa carn, que ni un jove de vint añs ne faria més, sens mirar la molta família llansau a perdrer. Vos ab vostre consol o per aconsolar-vos me desconsolareu a mi, apartant mon fill de mas ombras y del camí lo avia jo posat de continuar los estudis; vos lo volguereu pagès y ara intentau plegar-vos la masia, perquè jo no vull concentir un disbarat y una locura vostra, a que vos dich que si vos intentau tal cosa cregau que vos mantindreu tota ma família y, si vos plegau la casa, los vindrà millor que no hauran de treballar, assegurant-vos que los mantindreu a pesar vostre y, si vull, a mi també, que poch me costarà tornar a viurer a eixa y passejar-me. Com més va, més perdeu lo ceny. Si dieu que voldriau casar-vos per tenir govern, és engany, que no és menos ma filla que era la vostra y ja veu clar que lo govern voleu no es per casa, si sols per la bargueta. Quinas cebas vos fan courer los ulls anant a encontrar a un y altre de est comptat y vehins a tirar líneas y progectes de mon patrimoni, si arrendarà lo un, si farà lo altre? Si lo meu masover se’n anirà? Y, finalment, que vos cuydareu de tot y me llevareu lo govern, que ja tinch lo cervell podrit de est últim ditxo, pues solament és vergoña, que fins los pastors no enrahonan de altra cosa. No és això fer ofici pitjor que de dimoni! Cregau que ho feu y ben cert, perquè vos no teniu tal autoritat, de·manera que un milió com vos no són capassos de llevar-me lo govern. Y ara me recorda que vos me parlàreu de arrendar-me la heredat. Bon concell, però reflectiu què diguereu de vostra firma, quant luego vos engeguí en hora mala. Si dieu que vas atrassat, és veritat, però sempre que vulgau vos mantindré, que he avansat tant com vos den·de·què so casat, no obstant de tenir una malaltia habitual de molts añs ha. Vos voleu fer al toni, sens conciderar-vos que ja la mort vos crida per anar devant lo tribunal de Déu a donar un estret compte ahont no podreu amagar ab rahons que necessitau de govern, quant és un ardor que·us abrasa y consum lo interior. Allà no hi haurà què aconsellar-se ab tants bons tomos com vos, sinó que donareu compte estret com jo mateix. Y més sentiria jo que un noy vingués a predicar-me y dir-me veritats tant sòlidas com las que·us dich que no que·[e]m llevassen un caixal. Sogre. Pensem ab Déu y mireu que si vos voleu fer al boitx jo lo faré en dobla. Vos haveu volgut que mon fill sie pagès. Procureu continuhi, que si bé un casament per tots dos que sia passable, cregau jo’l procuraré y no anau tant calent ni ratxós, que lo pare espiritual vos guiarà en tot y vos donarà bons concells, que vos ignorau. Ponderau-li la família teniu y com està y veureu a_las_horas com vos moderareu.

Si vos haguésseu donat lo govern a ma filla Maria, tal vegada hauriau experimentat un gran alivio y no·us veuriau tant ahogat. Y per últim vos dich que·us deixeu de concells de ningú fora de casa, que no fan més que trastornar-vos, enrahonau-vos ab Joseph y filla y neta y ab mi quant vullau, que vos asseguro vos rehixirà millor. Vos ja sou fora del mont, assegurant-vos que sou la risa de molts que vos coneixen, lo que sento molt, per·lo·que abrau los ulls al cel y mirau que si feu un disbarat me exposareu a fer-ne un altre de pitjor y, tal vegada, una guerra continuada. Demaneu a Maria SSma. Un feliz acert per la vostra ànima y no vulgau llansar-la. Vos torno a dir que teniu 74 añs y que en estos temps és una fruyta que ja las fullas del albre que los sustenta comensan a caure per acercar-se lo ivern de la mort. O mort! Y quant amarga ets per un pare de famílias y pitjor a vos que sou pare de dos y voldriau encara enbarrancar-vos ab tres. Quedo preg[an]t a Déu vos g[uar]de.

Vostre s[ervi]dor y gendre,

Vidal

Mon sogre, Gerònim Puig