Querido primo Narcís: per lo rev[er]en Gerona y per Llàtzer he sabut que’t mantens sens novedad en ta salud y que la desfruta igualment la prima, mi s[enyo]ra, y cosins, als que renovaràs ma atenció y desitg de servir-los. Nosaltres quedam en esta sens novedad en nostre salud, a Déu grà[cies], y sens que la mudansa de clima y aliments nos ne aja ocasionat alguna. De tots modos estam a ta disposició Joanet y jo, ab vius desitgs de servir-te.
Me comunica Llàtzer la dificultat que exprimentas en la comissió que’t ha merescut la junta y, certament, és cosa estraña que no’s fasan càrrech eixos s[enyo]rs de la fiera càrrega que’ls amenasa ab lo de novals. Si Déu no’ns fa de desviar-la de nostres flacas espatllas. No se ha concebut per eix pahís fins ahont arribará aqueix flagell.
Nosaltres procuram treballar ab tot esfors en est asumpto y se ha disposat cert paper que en breu remetrem a la junta, dirigit a fer veurer que estam y debem estar libres de semblant tribut. A son temps ja’n tindran una còpia y penso que no’t desagradarà. Sabem las arts que se emplean per los comisionats per·a fer adjudicar novals y més novals a favor del rey. Cada particular tindrà que sufrir un plet a Madrid si nosaltres no conseguim lo que tant suspiram, pues veyem lo sumo perjudici que ha d’ocasionar-nos als posessors de delmes respectivament.
No sols lo de novals nos interessa, sinó la casa delmera, en la que hem guañat lo gran pas de fer que·[e]s despatxàs la resposta fiscal y que lo tribunal no’s aja admès la demanda, no obstant sa oposició. Esta mateixa se encamina bé y pot molt bé no ser llarga, tenint a nostre favor fortíssimes rahons que·[e]ns fan esperar favorable decisió.
Estos dos asumptos són los de nostre cuydado y comisió. Un y altre de suma importància per los interesats. Cada un sap lo que li pesa ab la delmera y que ve més del cas és contribuhir una cosa mòdica, per·a evitar una càrrega que es tant forta y volen que siga eterna. No sé ahont tenen la consideració eixos s[enyo]rs. Per si en est asumpto se ha lograt molt en sols aver-se’ns admès la demanda, pues la justícia no’s dubta entre la gent més hàbil que es enterament de nostre part.
Me tens per·a terminar ab la major finesa. Perdona la tardansa de aver-te escrit y mana com pots a qui és ton apasionat cusí y amich,
Ponsich
S[enyor] d[o]n Narcís de Burguès.