EPICAT

Fitxa de la carta

De Cristina Parrella i Bergadà a Josep Coromines i Albó

Remitent
Parrella i Bergadà, Cristina
Destinatari
Coromines i Albó, Josep
Data
4 de febrer de 1709
Origen
s.l.
Destí
s.l.
Idioma
Català
Tema
Violència
Temàtiques
guerra, violència
Parentiu remitent - destinatari
muller marit
Epistolari
Epistolari de la família Coromines
Fons
Fons Família Burguès
Signatura
AMGi, Fons Família Burguès, Coromina 18
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
Carta sense sobreescrit
Autoria de la fitxa
Javier Antón

Joseph: esta és per·a dir-te més clarament lo q[u]e succehí al s[enyo]r Andreu, q[u]e venint de·Manlleu assí, entre mitg de Bellfort y de si ly isqué un home, lo qual era negra ab mustatxos y ly demanà si era ell lo soldat de Coromines y ell digué si, y dit home ly digué traidor, q[u]e ets mort y lo Sr. Andreu ly digué q[u]e no volia morir per ell sinó per·a Déu y luego dit home ly va tirar de detràs de un arbre y la escopeta no tragué y luego tira de una pistola y, com lo soldat no portava ninguna arma, fugí y dit home lo ancalsà fins al bosquet y dit soldat arribà assí tot cansat y traspostat y prengué las armas y se’n va tornar allí de ahont ly avian tirat y no’l poguerem aturar y no’ns volgue dir lo q[u]e tenia fins q[u]e fou tornat y quant ell se’n tornà allà de ahont ly avian tirat ja no hi tropà lo home sinó q[u]e trobà un pastor y ell ly digué si avia vist y conegut aquell home q[u]e ly avia tirat, q[u]e ly donaria una petraca, q[u]e lay digués, y lo pastor digué q[u]e ell no’l avia vist y, segons lo q[u]e lo soldat deia, devia ésser de Bellfort dit pastor perq[u]e diu q[u]e era prop de la casa de la torra y lo soldat no estava gens fora de si, q[u]e estava senser de cap y en son ésser, per·a q[u]e tant air com avuy y sempre que no [sic] parlat es estat de una matexa rahó y sempre ha dita una matexa cosa y jo envihí a buscar lo Sr. vaguer per·a dar-li’n part y vingué dessimuladament ab un fadrí y també ly digué lo matex q[u]e digué a·nosaltres y com no se coneix dit home lo s[enyo]r vaguer no pot obrar ninguna justícia sinó q[u]e jo lo he avisat per·a q[u]e si acás succehia ninguna cosa estigués ab una major vigilància y sabés lo cas lo terçó a saber ahir fou per·a q[u]e si en la·nit agués succeit pijor no te fosses quexat com no lo avia fet a·sa_ber y com ahir no te escriguí sinó lo més essencial, per axò avuy te torno escriurer més llargament y no dich més. Déu te g[uar]de, als 4 de fabrer de 1709

Christina Corominas y Bergadà

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .