Fitxa de la carta

Narcís: després de alegrar-me de ton felís arribo y q[u]e hages encontrat a tots los dexa casa bons, com desitjo, te dich q[u]e avent enviat quant foras fora a Dedeu per_què me enviàs las diadas de las firmas de la concòrdia, per voler-las notar a esta casa, me escrigué la inclusa. Veuràs y assent-me asò causa no poca admiració lo veurer tu no has firmat, ha fet temps fins ara a·veurer tu si avisarias de ta resolució o bé si tornarias a remetrer la concòrdia y, vist fins vuy, no he sabut cosa me obliga a remetrer esta a·fi de dir-te no entench est quento y te dich q[u]e si tens ganas de firmar no es manaster tans rodeos y si no tens ganes me’n desenganyes, pues jo en est cas faré entendrer a Farnés lo q[u]e passa, pues no y ha rahó q[u]e a·cada pas dega tenir un disgust, q[u]e crech nos procura en altra cosa, q[u]e si_no te aparaxia bé lo any pasat quant vos escriguí la cosa se era ajustada y la forma y que me avia aturat lo participar-vos per veurer si hi teniau res a·dir y, vist no [h]y avia agut res, si bé estava q[u]e tots estaven contents de la forma de est negoci, he vist y veig ara estas cosas q[u]e no las comprench, q[u]e si no vos apareixia bé era bo per dir-o a·las·hores, a·fi de no aver-o emp[l]eat en assò y axís me decisaràs de ta resolució per poder axir de una cosa y ho altre, y si tens la dificultat en lo q[u]e me escrigueras de las 500 ll[iures], sabran q[u]e estas se deurian delegar per pagar alguna cosa. Ja te diguí y escriguí est any ne avia fet pagà de asò q[u]e, altrament, avent-ho sabut al principi, ans de aver pagat jo dits fruïts era fàcil, pues pagar de una cosa o altre tot me és una cosa, però si tant te apar assò, la paga del any vinent la farem servir per quitar lo compte empenyat Marimon per 200 ll[iures] y jo afagia lo q[u]e falta fins las 200 ll[iures] q[u]e direm al acte es quitat de la porció de Farnés y del demés anirem després pagant altre cosa y ho posarem axí mateix, pues a mi tot me es una cosa sols est any te dich no pot ser per aver jo pres altre medidas com te diguí y aver pagat de assò persò tu respondràs de ta resolució q[u]e me apar convindria lo any vinent se faria arrós y pot ser lo camp se guanyàs molta cosa y, per últim, te dich estich suspès y desitjo saber ta resolució, pues quant te remetí la concòrdia ab la carta misiva me creya no·[h]y auria res a·dir y pensava ser aquí com te avia escrit luego de ser passat S[an]t Narcís y axís pots avisar de tot de vostre resolució.

En lo demés te dich no vull ni desitjo altre cosa més q[u]e las cosas vagen ab tota conformitat y que las cosas estigan de forma q[u]e en ningún temps per una cosa ni altre hi puga aver cap tropiés y desitjo en quant se puga q[u]e en ningún temps hi puga aver res a·dir, pues podan succehir tantas cosas y morir uns antre de altres, pues assò està a·la mà de Déu y és bo tot estiga ben clar per lo q[u]e pòria succeir, q[u]e assò és mon ànimo y no altre cosa com tinch dit a Comalada, desitjant en quant se puga dar gust a las s[enyo]ras com ab altre te tinch escrit y, en assò, no crech pugau tenir la menor quexa y, persò, estaré en quant dispòsia, com te tinch escrit, q[u]e sols me sap mal per una cosa, com esta se hage fet tant soroll, pues ab tota quiatut crech Comalada nos dirà ha uns y altre lo més convenient y ab tota quietut se pot ajustar y prevenir per lo esdevinidor lo just y reonable per tots.