Fitxa de la carta

Palafrugell, 28 agost de [17]87

Querido Xico:

Me fou de la major de la complacència la carta que me escrigué la querida Manuela, de qui desitjo veurer-ne algunas líneas quant estiga de humor per donar est contento a son pare, que tant la ama y, si la precipitada marxa de Sta. Margarida de ton Sr. pare, que me sorprengué y posà ab cuydado no me hagués privat de veurer-lo en esta vostre casa, seria estada la satisfacció major. Rebí per part de dit señor ton pare las lletras del tribunal de Sta. Ana, que se intimaran quant antes y si vols comensar de buscar medi per lo Ille. prior de Sta. Ana, per qui no dubto seria especial son oncle lo Sr. Azara, que fou abat de Amer, si trobabas per valer-te de ell a fi de que son nebot empleàs sos bons officis ab lo jutge de apellacions lo Dr. Felip Cebrià y Rifós, com y també separadament per lo mateix jutge, seria molt convenient, que per dos parts se trobàs sitiat a fi del prompte y segur despaitg del assumpto. Confio que me cuydaràs ab lo Dr. Narcís (que saludo ab lo major affecte) de eix litigi, que és més de decoro que de interez y que tenint-lo en tas mans no me cuydaré de res sino de pagar lo que me diràs, pues guardo ja los dos recibos del advocat y pro[cura]dor que quant vulgas satisfaré.

Diràs a Manuela que acabo la gran fàbrica de la paret del hort de la Font, ahont han entrat més de dos-centas carretadas de pedra, però també hi ha més de quaranta canas de paret de deu palms y, si ton Sr. pare hagués pogut venir li auria fet veurer, que tal vegada auria evitat que estos señors pagesos, com a vehins del hort, no aurian propassat dels termes de atenció y que me han posat en estat de defensar mon dret. La madama Pelegrina olvidant tots los beneficis que té rebuts de nostre casa fou la que cacarejant comensà a encendrer o foch.

Coneixes querido y acertas que necessito de distraurer-me y, per això, me persuadeix ta bondat que vàgia a eixa lo dia 2 de 7bre que se comensaran las festas dels Sants Mínims. Podeu estar certs que és lo que més anhelo, estar ab vostre amable compañia y, per ara, no puch despendrer-me de las ocupacions y tareas domèsticas, que serà per altre ocasió.

A tos señors pares, Dr. Joseph, querida Manuela, mas finas expressions y de part de qui més te estima y prega al Sr. te gde. ms. as.,

Ton pare,

Anton Roger, apot.

[P.D.]: Lo Sr. canonge Colomer que fa, que no’l hem vist.