Fitxa de la carta

Palafrugell, 28 agost de [17]87

Querido Xico:

Me fou de la major de la complacència la carta que me escrigué la querida Manuela, de qui desitjo veurer-ne algunas líneas quant estiga de humor per donar est contento a son pare, que tant la ama y, si la precipitada marxa de s[an]ta Margarida de ton s[enyo]r pare, que me sorprengué y posà ab cuydado no me hagués privat de veurer-lo en esta vostre casa, seria estada la satisfacció major. Rebí per part de dit señor ton pare las lletras del tribunal de s[an]ta Ana, que se intimaran quant antes y si vols comensar de buscar medi per lo Ill[ustr]e prior de s[an]ta Ana, per qui no dubto seria especial son oncle lo s[enyo]r Azara, que fou abat de Amer, si trobabas per valer-te de ell a fi de que son nebot empleàs sos bons officis ab lo jutge de apellacions lo d[octo]r Felip Cebrià y Rifós, com y també separadament per lo mateix jutge, seria molt convenient, que per dos parts se trobàs sitiat a fi del prompte y segur despaitg del assumpto. Confio que me cuydaràs ab lo d[octo]r Narcís (que saludo ab lo major affecte) de eix litigi, que és més de decoro que de interez y que tenint-lo en tas mans no me cuydaré de res sino de pagar lo que me diràs, pues guardo ja los dos recibos del advocat y pro[cura]dor que quant vulgas satisfaré.

Diràs a Manuela que acabo la gran fàbrica de la paret del hort de la Font, ahont han entrat més de dos-centas carretadas de pedra, però també hi ha més de quaranta canas de paret de deu palms y, si ton s[enyo]r pare hagués pogut venir li auria fet veurer, que tal vegada auria evitat que estos señors pagesos, com a vehins del hort, no aurian propassat dels termes de atenció y que me han posat en estat de defensar mon dret. La madama Pelegrina olvidant tots los beneficis que té rebuts de nostre casa fou la que cacarejant comensà a encendrer lo foch.

Coneixes querido y acertas que necessito de distraurer-me y, per això, me persuadeix ta bondat que vàgia a eixa lo dia 2 de 7bre. que se comensaran las festas dels Sants Mínims. Podeu estar certs que és lo que més anhelo, estar ab vostre amable compañia y, per ara, no puch despendrer-me de las ocupacions y tareas domèsticas, que serà per altre ocasió.

A tos señors pares, d[octo]r Joseph, querida Manuela, mas finas expressions y de part de qui més te estima y prega al S[enyo]r te g[uar]de m[olt]s a[ny]s,

Ton pare,

Anton Roger, apot[ecari]

[P.D.]: Lo s[enyo]r canonge Colomer que fa que no’l hem vist.