Caríssim Pº y s[enyo]r: post salutem te diré que torní del Enpordà atropelladísim que no crech poder aver encontrat més mal temps, pues me tinguí de aturar a Foxà cens poder anar avant ni tornar-me’n y no poguí mirar tot lo que volia, però fiu lo bastant per aclarir, però no tinch encara la resposta que la espero demà pasat. Aquí va lo inclús paper ab que creuràs lo que per ara ce necesita que jo estich que lo demés tot ce anirá conponent. Jo estich molt encadenat, que crech fou la forta tremontana luego de tenir la resposta del Enpordà y ab ella acleriré tanbé lo de Sabater y cedirà son arrandament. Ja no’s veurem y persò aniré luego estiga llest, cinò que com Larrench me digué portavas tanta presa te remeto lo paper inclús a fi de que vejes lo que ce nesesita promte, pues estich que lo demés tot ce porà anar conponent. És quant dec cansar-te y te estimaré me saludes als minyons, lo demés ce farà ab son temps, quedant cempre tot teu de tot cor com dech, suplicant al S[enyo]r vos g[uar]de. De·[e]sta tua y Estanyol, 26 fabrer 1742,
Tuus ex corde tuus,
De Burguès y de Prats
Pº y carísim d[o] Fran[cis]co Camps, ardiaca