Fitxa de la carta

Caríssim: tens rahó sobrada que son tantas las itmaginacions que dias ha me molestan que crech que, ha poch ha poch, me portaran a la sepultura, però no son tot itmaginacions com veurer lo que hi ha, y axís te dich q[u]e no me par las sobre lo paper firmàrem los dos y ja que vols tant me explique te dic q[u]e tinch ben consultat tot lo que fins vuy ha pasat y me diuen que tinga molt comte al qué faré, pues ex paper pues ex paper podria costar-me molt tran_ca cap y altre cosas, però te avia escrit ab lo millor modo. Avia sabut, a·fi de que me conprenguereses, però vex que de una manera ni altre so atès per tu, si sols si sols tirar la idea sola que aparex. Persò te dic que ex paper no pot constar en ninguna manera, que jo en estar a lo que ce ha ideat y pasar per lo que ce ha ajustat y tractat y, anant acomodant las cosas com ce ha ideat, anant pagant y quitant tot en nom meu no tinch res a dir, que axò és lo tractat, no volent vincular-me en res forsat, com cenpre he dit y tinch previngut y dic si sols vol nutar-i y cregas q[u]e tinch los consells de personas que entenen y saben bé estas cosas y per so he anat cenpre ab los bons modos he sabut el procurar a fer-te conpendre lo que en esta matèria ý ha ab que vex de cap manera non vols atendre y no volent que en tingara manera se pague res en nom de ningú més sinó meu, que·[é]s lo que me han aconsellat y faré que crech tu has conseptuat és sols pensament meu y te enganyas, pues és ben consultat y premeditat y la primera cosa ce anirà pagant lo que queda de deute y després ce deu quitar lo que·[é]s pendrà hara primer, que cerà exas 1.200 ll[iures]. Asò és en suma lo que ce me ha aconcellat y lo que faré, no moven-me de assò y assò assò és esser ab lo tractat que·[é]s anà pagant y quitant de lo matex ce havia entre los dos tractat y restrenyer-me ab lo promés que he promés y trectat los dos, però assò com dic vull sia voluntari y en ningún temps per ninguna rahó me pugan axir y forsat no y no voler-me perjudicar-me en cosa com de principi. Cempre t’e fet conpendrer y tu m’as cenpre dit volias cadar molt amo y tu me granas en res, Assò és la idea del paper te deya formaria juntament exas 1.200 ll[iures] perquè avian de cervir, per·xò se diu assò, perquè ci fent-o de exa manera te apar bé, q[u]e no’n parlarem més, pues ce deu practicar axí com te dic per tenir-o ben consultat y cinó tiraré tuas ideas com te tinch escrit. Y assò t’e de ceraciordat ans de anar a montanya, pues allà·ya te tinch escrit no y vull tractar res, y en cas no ý tingas res a dir, que suposo no li tinrràs, pues no’s mou del tractat, demà matex te remetré lo paper del que·[é]s deu pagar allà y assí per ara y ce pendrà lo diner y cesaclós [sic] y ajustat y ce posarà en execució y no’ns trancarem més lo cap y no n’e parlarem més o cinó pasaré com dic a tirar mas midas y dar providència com com_pare y N[ostr]e S[enyo]r ajudarà y no són itmaginacions que me molesten cens fonament com me dius, cinó cosa que la tinch ben consultada y me forsa al fet totas las rèplicas t’e fet fins vuy, q[u]e cregas ho cento moltícim, y que t’e bastantament mortificat, pues mon desitx és dar-te gust en tot y beix no pot cer y no són assò paraulas cinó rehalitats. Per axò tu responrràs ci te apar bé per axir-ne de una volta per ci no ho pots. Com te dich no’s pot fer més hi precticat, de altre manera de la que·[e]t dich. Quedo com cenpre com dech, teu de tot cor. Vale. 5 juny juliol 1742,

Tuus cenper

De Burguès y de Prats

[P.D.] A·mi me està bé anar a montanya qualsevol dia, sent la cosa ajustada y estaré a·punt lo dia vullas. A Pº mas memòrias cens fi.

Pº carísim Fran[cis]co Camps y Prats, ar[diac]a