Caríssim Pº: vist lo contengut de ta carta, te dich que jo may he duptat tot lo que·[e]m dius en ta carta de ton bon afecte, però tanpoch tens tu de duptar que·[é]s precticara lo que·[e]t tinch dit, però com assò vull cia tan voluntari com te tinch explicat, esquinsant lo paper no hi ha res a dir y lo que dius de aver-me aconcellat hi aconsellar-me no te té de saber mal, pues estas cosas tu no las anten bé y és precís valer-ce dels juristas per anar cegur cegons lo ànimo y intenció en té, que estos diuen lo que hi ha y pot sucsehir en las dificultás un sé y, a voltas, ab totas estas pretencions encara no basta y hi ha ruidos. Per fi bet lo paper me demanas, lo que me avisaràs ci hi tens res a dir a que ce practique axís y es precís lo dar providència, pues ce deu satisfer y jo tanbé dech manester diners, pues n’e estich censa. És quant dec dir-te, sols falta dir-te encara que ja ta tinch sicnificat que a Corominas no vull tractar res ni vull hi aje res a dir cinó, ci apar bé com dic, anar-o precticant y, per so, me escriuràs ci hi sens res a dir. Suposo no baxaran més de las 3 cavalcaduras. Vosaltres haureu de manester que en est cas jo tinrré de buscar-ne las 2 dec manester y quedo teu com cenpre y com dec, pues no puch dilatar-me per esperar la carta. Vale. 7 juliol 1742. A Pº mas cordials memòrias.
Senper tuus.
De Burguès y de Prats
Pº y s[enyo]r r[everé]n Fran[cis]co Camps, a[rdia]ca.
