Caríssim Pº y s[enyo]r: rebo ta carta per lo correu y responent a ella te diré, després de aver celebrat las notícias de ta felís salut. Complin-se lo que te he fet constar ab lo paper te envihí de Estanyol no tinch res a dir y te prego ce dònia la satisfasió luego del home de Hayguaviva, pues he estat solicitat diferens vegadas per assò, a més que ja se fiu conpendrer ans de anar-ce’n ce devia dar esta satisfació luego, que són las 40 ll[iures] <són> notadas a dit paper, per_sò te dich que sense comte escriguí al paper y dant la satisfasió a ell te deya estan y no servia res a dir y, per assò, ci vol ce dònia providènsia a lo que diu dit paper me està benísim, però no puch pasar menos que, per lo que ell narra, ce deu dar a uns y altres y, axís, ne’n pagant y, després, quitant com cenpre te tinch ofert, que·[é]s quant puch en est perticular dir-te. En lo demés ja te tinch escrit com jo me topo [sic] y dexo a sa conciderasió lo que dec manester est any, a més que ja avia posat al paper tanbé lo que volia, que prenent las 1.200 ll[iures], com te escriguí, tot ce posarà amb quietut y bon tanparament y que anant assò entre los dos sols tot seria bon assert y remey, però com assò no ce cia executat, tot muda de medi, ja per tenir-me de vestir, com te tinch escrit, ja per tenir de dar alguna cosa, com per tenir lo negosi fins lo any vinent. Per assò jo ho dexo a la concideració, pues jo no te avia demanat hi fet lo paper per més que per lo més mòdich ce podia pasar y, axý, tu avisaràs y disposaràs, pues ci puch és cert desitjo cervir-te com pocs, ans exprimentar però es precís lo dar providència, pues jo estich en paratge de no podé aguantar més y pendrer mas midas, com te tich. Per so espero la resposta per ma determinació. Vex ce ha venut lo blat. Jo avia escrit a Po no ce moguès [de] casa fins tu me escrigueses la última resulació per poder pendrer midas per anar pagant y pasant en cas no ce agués convingut ab lo paper remès, però avent-o tu manat no tinch res a dir, pues mon desix sols és lo dar-te gust y, per assò, he procura’t perlar-te ab totu la cleradat posible fins vuy y en_cara que poch atès y, asís, te torno a dir que me conformo ab lo matex te tinch escrit y dit ab lo paper y dit cenpre, pues a mi cenpre me toparàs bo en totas las cosas, mayorment a qui dech tantas obligacions, però, amigo, te dic ab lo paper me cenyí a lo que·[e]s podia fer menos y pasar est any. Sobre axò ja disposaràs y me avisaràs luego a·fi de no estar tant apajar[r]at com estich y a trueco de costar-ne prou y te torno a dir que anant las cosas de tu ha mi y ab la forma te tinch proposat no [h]y ha res més q[u]e fer ni dir y tot tinrrà al favor de Déu bon èxit. Estimaré, com dic, la resposta puntual, que la pots entregar a Tarrenchs, que és lo donador de·[e]sta, pues luego cem farà a·mans, pues lo cor[r]eu fa molts dias de temps y jo no estich ab exos en res. Quedo com cenpre com dec teu de cor y per quant ma valga. Tuus. Vale., 13 de 9bre 1742.
De Burguès y de Prats.
Carísim Pº y s[enyo]r
[P.D.]: A Po mas cordials memòrias y no escrich per ara per no tenir res particular.
