Caríssim Pº y s[enyo]r: rebo ta carta
després de aver celebrat las felises notícias de ta salut y de Pº, al que
saludo cordialment. Responent a ta carta te diré que jo dias ha, quant te
envihí lo paper de Estanyol, prenguí las midas per reduhir-me a tot lo posible
y més del que podia. No conciderava poder pagar y, ajustats com cadàrem, vex no
ce ha fet més que dar temps al temps, com·te tinch escrit y, juntament, no ce
ha execut lo pendrer las 1.200 ll[iures] te avia fet patent ce havia de
manester est any per satisfer lo que en dit paper te narrava, cinó que s’a
pagat ab las que se han pres, que són las que·[e]s pagaran a·mi vos y las que
tu te’n portaràs per pagar aquí y las 40 ll[iures] me entregaràs avent tanbé fet
patent. O dic quant te’n anares que ce devian dar las 40 ll[iures] al home de
Ayguaviva luego, que era lo primer. Jo desitjava fos pagat y ara vex, ab tanta
instànsia com te tinch fet ab la pasada, me dius ce li ha dit prengués un poch
de pasiència y ce farà lo que·[é]s puga y dit home m’a enviat a dir que ci dins
3 ho 4 dias no tenia la satisfació montaria assí per demanar-las. Vist assò,
estava determinat de anar aquí luego per dar providència, però ho he suspès
fins tenir la resposta sua, ques la que estimaré me tornes luego, y és
dir-te que no pagar-le est home luego y Carrató lo que tinch posat al paper y,
remeten-me lo que he dexat a la concideració, avia matester fins lo any vinent,
aven-te fet patent ab las pasadas lo que com estava y de qué nececitava
y, després anant los demés anys obrava com te tinch ofert y teniam idehat. No
venin-te bé axís de una vegada me desenganyés, pues jo daré providència com
pare y mare, com N[ostr]e S[enyo]r me inspirava y ce me aconcellava. En cas te
aparega bé ja·le tinch escrit jo matex vull cer al que vull dar la satisfació a
Carrató y ci vols te entregaré o feré palines lo recibo, pues ab las cosas me
apar jo hi no altre ho dech pagar y del meu y tanbé vul los recibos. Carísim,
parlem clar, y és a dir-te que bastantament me so explicat ab tant temps y t’e
fet cor pendrer mas midas y ideas y al no aperexer-te bé tanbé avisa que, com
dic, ho vull fer més temps. Al no co[n]venir ab lo que aviam tractat, pues bé
sabs que lo ideat primer era per dret 2.000 ll[iures] per pagar y jo te digbí
que prenguesem lo menos ce pogués y vex ara tot son diferens ideas, podent tu
conpendrer en assò tirava jo a beneficiar quant ce pogués, però vex no ci ha
fet càrrega de res, que per mi ce’t cia proposat y axís te dich per últim que
me respongas en clar, pues jo ja te tinch escrit lo que hi ha y puch fer a fi
de que no venin-te bé puga jo den de luego pendre mas midas per lo que N[ostr]e
S[enyo]r inspirarà lo que jo he manester ese any ho dexo a ta concideració y,
axís, tu disposaràs que com cia rehonable tinrrem poch a dir, sols t’e de asser
preses y he fet temps com te dich y tinch escrit en lo que me dius ab la altre,
a lo que no’t responguí que los diners ho las 150 ll[iures] dels altres anys
las prengués ab tersas. Te dic ci te apar las pendré ab dos pagas. Tu diràs ci
te apar bé sobre tot avisa’m luego que te dich no vull fer més temps per una
cosa ho altre. Te torno ha pregar me respongas luego y quedant com cempre teu
de cor com dech prego al S[enyo]r te g[uar]de los m[olt]s a[ny]s desitjo, 21
9bre 1742,
Tuus ex toto corde
De Burguès y de Prats
Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Camps, a[rdia]ca de la Celva
