Oncle y molt s[enyo]r meu: satisfàs a la de v[ostra] m[ercè] que rebí per lo correu ab lo gust y aprecio que sempre complaent-me de las bonas notícias de sa salud y oferint a sa disposició la que sens manté sens novedad, repetint-li sas finas expressions d[on]a Maria Ignàsia qui queda molt gustosa de continuar sa correspondència a v[ostra] m[ercè] durant lo temps de ma ausència, que comensarà demà fins al temps que ja signifiquí a v[ostra] m[ercè], esperant ab gran ànsia que a mon arribo a esta estarà proxim a venir a ocupar esta sa casa y no tarde més, que seria dar-me molt que sentir, pues ja veu v[ostra] m[ercè] que tinch rahó de residenciar-lo después de aver-se’m frustrat tantas vegades una esperansa que v[ostra] m[ercè] aja pogut lograr-ne la possesió de que he tingut més disgust de lo que v[ostra] m[ercè] pot creurer, però com no tarde més lo gust de veure’l borrarà las amargas memòrias de tanta dilació, que per qui bé ama és insuportable. Espero que v[ostra] m[ercè] tindrà present el portar los llibres de la escriptura ab las minas y no menos los capítols de la mare mi s[enyo]ra, que·[e]m fan falta.
Procuraré donar curs a la carta per lo s[enyo]r bisbe de Mallorca, que residirà en sa capital sens dupte, Palma.
De correu no tenim novedat especial y sols se diu que los aliats han pasat lo Rhin y que fan contribuir ab porció considerable de diner los francesos de la Alsàcia. Nosaltres anam tantejant pasos en Saboya per entrar en Piamont, però tots són tant escabrosos que apar imposible poder conseguir lo fi sens tropieso o precipici. Déu vulga allanar-o tot y g[uar]de a v[ostra] m[ercè] los a[ny]s com de[sitj]o. Bar[celo]na y set[em]bre, 14 de 1743.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], son més seg[u]r ser[vidor] y nebot.
Ramon
S[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps
