Amich caríssim: rebo la que meresch de v[ostra] m[ercè] y a son contengut diré que lo correu passat escriguí altra a v[ostra] m[erce]d ab la qual li participava la summa misèria de esta terra, pues las discrecions ho creman tot, la collita molt pobre y en moltas parts la pedra ha donat un gran dany y no’s ven un palm de roba, assegurant-li que la llana va donada, pues en esta terra a no tirar los paños, pagesos y vilatxans son perduts. Y així est ivern haurem de fer com los de Andorra, que haurem de deixar las casas y anar a dir rosary per lo món.
Ab la que li escriguí li donava las gràcias de la carta assegurant-li ha estat molt a mon gust y la he feta veurer ab alguns, y això no crech que ningú me diga cosa y, per últim, tinch bona salida, y qui vulla casas que se’n serque, pues no vull tísichs, podrits empestiferats, grans señors ni altres sebandiges. Y no vull fer confraria de coxos ni contrets, pues val més un die de glòria que deu de pesars y mortificacions.
Ahir dinà assí en esta sa casa ab ma company[i]a Esteve, que anava a sercar pa. Me ha dit que lo bestiar anava bé, a Déu gràcias, però que no engraxava y creya ho feya la tandró de·la herba. Jo crech faran de qui al devant y han tingut gran ditxa, pues a Tregorà caygué gran pedra y a·la Coma gens. Y, a_demés, que un llamp feu un gran estrago a Tregorà ab las eugas, que·[e]n matà tres y una mula, y al Catllar, a Déu gràcias, salut a rebentar y los saluda a tots fins se’n rigan tots y, en especial, la sua s[enyo]ra y filla.
Me creya que lo s[enyo]r Manuel era aquí, pues la semmana passada de accident y de pressa arribí a·las nou a Tor[r]alles y a·las onze me’n torní. Y me digué se’n volia anar a Coromines. Creuré deu estar ocupat a·la collecta de la collita y en haver despatxat y anirà, pues me digué tenia desitg de veurer-los. v[ostra] m[erce]d veja que vol de mi, que ja sap so tot seu, y los saludo y resaludo. Vale, vive et jube. Camprodon y agost hu de 1736.
Tuus ex toto corde.
Izquierdo, p[re]b[e]r[e].
