Caríssim amich: en resposta de las dos he merescut de v[ostra] m[erce]d, una de 13 y altre que en est instant acabo de rebrer per Esteve lo dolent, diré: que no volguí respondrer lo correu passat per estar engolfat en lo empenyo del magisteri de Vilallonga per v[ostra] m[erce]d y son recomanat, pues a la que fiu la diligència encontrí lo domer major empenyat ab una forta recomendació per altre mestre que ja era estat en Vilallonga y, vehent lo negoci mal parat, tinguí la ditxa de no haver-e proposat el comú y particulars. Y vehent-me en un precipici y inquiet de no poder satisfer a qui tant estimo, me so valgut de tots mos amichs de Vilallonga y, a la que’s feu la proposició del magisteri, quedà reprobat lo del domer y victoriós lo nostre Jordi Vancells. Y aixís tinch lo orde de participar a v[ostra] m[erce]d lo fasse venir luego y lo remetia en esta sua de Camprodon, que jo lo acompanyaré a Vilallonga. Com volia li respongués si no sabia lo que seria, però, a Déu gràcias, tot lo món és estat de nostre partit y, sobre_tot fassa’l venir luego a fi de intronizar-lo en son sòlio.
Me alegro se sia sangrat y purgat y ha tingut tot bon èxit, lo que jo no he sabut fer y hauria fet sino que més de quinze dies ha que estich de die en dia per anar a Gerona precisament per·a dar gust a sa Ill[ustríssi]ma y no puch escusar-ho.
Amigo, ahir se feu es esta vila una comèdia cèlebre, aplaudida per tots los forasters y vuy corrida de toros. Y no puch ser llarch per voler marxar lo correu. Serà per quant menos pensarà. Saludo a tots ex corde y v[ostra] m[erce]d ut semper, sobretot fassa vinga luego lo mestre. Vale, vive et jube. Camprodon y juny 22 de 1740.
Tuus ex corde,
Izquierdo, p[re]b[e]r[e].
