Amich caríssim: responguí a la que rebí de v[ostra] m[erce]d per mans del eugasser[1] y en resposta de ella diré que he feta la diligència per las truytas y, per los rigurosos frets no·[h]y he hagut ramey de agafar-ne sinó algunas de molt petitas y no eran per presentar a ningú. Y així en esta terra en esta estació no te medi.
Lo Gallorsà me ha vingut a trobar per los diners de las eugas, que són, diu, vuyt reals per los tres mesos del estiu quiscuna y sis reals per tres mesos de tardó quiscuna, que és lo que han pagat en esta algun que n’[h]i tenian. Y així si v[ostra] m[erce]d no té res que dir en això y gusta que pague, ab son avís daré satisfacció luego. Amigo, no so més llarch pues estich penitenciat de mal de ulls.
Lo s[enyo]r Manoel se troba assí y, segons diu, prest se veuran, pues vol anar a Barcelona.
Si vol cosa avisi, que ja sap so tot seu y saludo a tots. Ex corde vale, vive et jube. Comprodon y [novem]bre 28 de 1742.
Tuus ex corde.
Izq[uier]do, p[reve]re.
[1] Persona que té cura de les egües i cavalls.
