Caríssim amich: no admiro en la tardança de la resposta de la mia per constar-me molt bé las moltas ocupacions té y lo poch repós logra. Però (no obstant que sas cartas alegran lo meu esperit) com v[ostra] m[erce]d gozen salut estich ab tot repós y sossiego, lo que més (quan convé) és dubtar si las reb. Y aixís per los diners del conlloch no’m feyan, pues he dit al Gallorsà que enconvensir-li que jo los hi donaria, sols me faltava saber lo quantum se li havia de donar, que lo demés ja hauria pagat.
No repare en donar los diners al correu lo die que ve en Olot (y no quant va a Barcelona), que jo los tindré segurs y exequtaré lo que v[ostra] m[erce]d me ordenarà y farem lo compte al Gallorsà.
Me alegro que lo negoci de Toralla vaja bé. Estos dies passats fou assí lo s[enyo]r Manoel y me digué que quant antes anava a companyar la sua s[enyo]ra a Barcelona, pero no·[h]y crech res.
També me alegro del avís de esta pobre gent assegurant-li ne farà una gran caritat, pues lo pobre moliner se es destruhit ab los mulats de França. Los prengueren las guardas y los demés que tenen bastanta misèria.
Me alegro que tots gozen salut. Y després de repetir-me als ordes de tots, prego al Altíssim lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Desta sua de Camprodon y desem[bre] 19 de 1742.
Tuus ex procordys.
Izquierdo, p[re]b[e]r[e].
[P.D.]: Amigo, assí som coberts de neu, però no molta. Los frets rigurosíssims, que no podem habitar. Tenim gran passa de mal de coll, mal de orelles, cadarn[1] y mal de ulls. De orellas, ulls y cadarn he passat la misa y ja estich fort, a Déu gràcias, y limpio.
Estimaré me fassa anar a mans segura la inclusa a Perris de Torelló, que me convé.
[1] Refredat.
