Igualada, maig 1 de 1749
Molt s[enyo]r meu: lo acertat casament de mi s[enyo]ra sa filla, d[on]a M[ari]a Fran[cis]ca, mi s[enyo]ra, ab lo s[enyo]r Joseph Vilar, de S[an]t Boy, me dexa ab la ob[ligaci]ó de donar-ne a v[ostra] m[ercè] las més repetidas enorabonas q[u]e corresponen a ma ob[ligaci]ó, esperant logri ab esta aliança los majors consuelos q[u]e v[ostra] m[ercè] d[esitj]a y jo moltas ocasions en poder emplear-ma servint a son servey com dech,
Déu g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny] com d[esitj]o,
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més ap[assiona]t s[ervid]or.
Ramon Ig[nas]i de Padró y Argulló.
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y Coromines
