Amich y molt s[enyo]r meu. Agraït de la tua particular atenció en la justícia me fas de no dubtar de mon singular affecte als cònsols de ta casa, rebo, junt ab d[o]na Narcisa, la agradable notícia ets servit donar-me de quedar convingut lo casament de mi s[enyo]ra d[o]na Maria Josepha, ta filla y molt s[enyo]ra mia, ab lo s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Feliu y de Sayol, del que vos donam a tots repetidas enorabonas. Y espero que lo cel que ha dirigit tant digne tractat dilatarà sos dies per la major satisfació y a mi me supeditarà varias ocasions en que vulla emplear-me en cosas de ton agrado, mentres quedo ab los sempre immutables desitjs de servir-te y suplico a Déu te g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Gerona y [setem]bre 21 de 1751.
Ton major amich y segur s[ervi]dor, q[u]e t[u] m[ano] b[esa],
Caramany y de Ros
Amich y s[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès y de Font
