“Mi más querido y estimado Miguel”
Salut.
“mucho estraño tu silensio y no me digas tu marcha de Palafrugel”
No l’ha escrit ni pel correu, ni pel mariner, ni pel senyor Grasot que els va explicar allò i la va fer patir tant.
Que no li envïi coses, si no van acompanyades de carta.
Que es cuidi que caure malalt seria el pitjor que els podria passar.
Li envia la carta a Girona, perquè ha sentir a dir que ell ja hi seria.
Que li escrigui i, si no pot, que ho faci mossèn Jaume.
En posdata posa “la concha de la dida de Papet la trobarà al quarto del segundo piso de mas Quera, sobre del llit qe había antes qe lo tenemos en esa es nova me parese es vermella y groga”.
