Molt s[enyo]r meu: rebo ab lo major apreci sa estimada carta y contextant com dec al asumpto de que se serveix comunicar-me a ella, dec dir a v[ostra] m[ercè] que luego fiu present a ma mare y s[enyo]ra, qual ha resolt escriurer al s[enyo]r d[o]n Vivet, qui es com v[ostra] m[ercè] sap lo qui porta totas nostras dependèncias a·fi de que dit s[enyo]r dònia a v[ostra] m[ercè], se li apar bé, alguna cosa per lo adjutori de los crescuts gastos se auran de emplear per la nostra pretenció tenim en Madrid, que ben vúllia reísquia. No obstant li suplico le vulla conferir ab dit s[enyo]r d[o]n Vivet, a qui ma mare y s[enyo]ra le té escrit per est asumpto a·fi de veurer de poder nosaltres contrib[u]ir en alguna cosa y de lo contrari estimaré a v[ostra] m[ercè] se servesca repetir-me altra carta a·fi de poder jo donar altre providència. Tota esta sa casa estiman molt sa memòria y de ma part estimaré me pòsia als peus de essas damas quant los escriga y quedo sempre a sa disp[osici]ó p[re]g[a]nt a Déu los g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Fig[uere]s y agost 25 de [17]65.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son més ap[assion]at ser[vi]d[o]r,
Ramon de Vivet y de Asprer
S[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès, molt s[enyo]r meu
