“Mi querido Miguel”
Està impacient per saber la seva arribada, si s’ha transtornat pel camí o no (¿).
Ahir, el senyor Bonet li escrigué dient que vagi a trobar a Mossèn Narcís Camps per a que concedís al seu fill marxar diumenge vinent amb motiu d’estar tan trastocada la mare per la mort de l’àvia.
En el següent viatge d’en Pistolet li arribaria un plec d’una carta que per la cal·ligrafia ella creia que era d’en Salvi Xicota. No li reenvia per correu, perquè veu més segur que li porti en Pistolet.
“Nuestro amado Xabier siempre q[u]e pican a la porta se posa con muchos crist [crits], diciendo al meu Para, al meu Para y busca por todo por ber si te encontrará”.
Li explica que en Llac li va dir que temps enrere li havia dit a ell que fóra millor embrocalar el safareig de l’hort, barrejant amb el morter un xic de llaca. Ella havia respost que si era millor i havia de durar més, que ho fessin d’aquella manera.
No saben res de mossèn Déu.
En Buc diu que hauria de portar mitja rova de sarsa.
“En esta tu casa no ay nobedad”.
Que li digui a sa mare que ha rebut la seva carta i que ja veu el sentiment per haver perdut la veu, de la qual cosa ella se n’alegra per ser millor per a sa salut.
“Me alegraría los q[u]e están malos se mojoran”.
“Tantas cosas a todos de mi parte”.
“Tenta cuidado a no cansarte”
“Nuestro quarto apareze un uspital y la mañana un dúo, Xabier cantando y Manuela también. Todos cantan sus cansones”.
“Es quanto se ofrese a esta tu esposa q[u]e tanto te ama Franca Rosés”.
