“Mi querido Miguel”.
Se n’alegra d’una salut que ells compartiesen.
“Xabier dize q[u]e el Para li durà la cua de la cardina y quiere q[u]e venga a dormí en al llit gran”.
Li explica que hi ha garbí i que possiblement plogui. És diumenge.
Si no li prova el vi que beu que ho digui i li farà dur del que beuen ells.
En quant als xagols blancs i verds, ja no venien peixeters i ells creia més viable enviar-los-hi a través de l’ordinari de La Bisbal i que l’ordinari els guardés a casa seva, fins que ell, des de Palafrugell, els fe sanar a buscar amb l’euga. Diu que li escrigui que vol i ells ho farà.
El pare de Franca encarregava que Miquel parlés amb Gelavert sobre allò de mossèn Miquel (q.e.p.d.).
Havia pagat a en Mallorquí.
Diu que passaven uns amb una gran manxa i música de bombo i deien a la gent que farien coses molt bones i que tirarien un globus.
Havien beneït dos abats, els quals havien enviat una esquela, convidant-los a l’església de Sant Domènec a 2/4 de vuit del matí.
La Bi deia que si seguia endavant allò del plater, li enviaria mostres per triar.
Havien arribat Vich i Mossèn Jaume de la Torre. Ja no hi tenien les cabres. Li havien portat alambons i dues taronges (una altra se l’havien menjat els ratolins). Tb. Alguna carxofa.
Que enviés taps de diversa mida i de millor qualitat.
“en esta tu casa, no ay novedad”.
“tu esposa q[u]e tanto te ama”.
“dime quanto vendrás para q[u]e vendremos a resivirte con nuestro Xabier q[u]e quiere la Euga blanca”.
