Molt s[enyo]r meu: tinch rebut la de v[ostra] m[ercè] en occasió de que feyam los funerals de mon pare y s[enyo]r, cujus anima in pace requiescat, y satisfent a ella diré que respecte de no esser res lo que lo s[enyo]r rey ha nos pres del terçó percebesch en la p[arròqui]a de las Fonts, responch lo mateix que lo dit q[u]o[ndam] mon pare respongué a d[o]n Llàtze[r] de Camps, qui li havia escrit lo que v[ostra] m[ercè] en la sua insinua, y és que per sua pocadat no volia gastar cosa. Y quedant v[ostra] m[ercè] en esta intelligència podrà comunicar esta ma carta als s[enyo]rs que convinga y manar-me lo de seu agrado. Olot y octubre 2 de 1765.
B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè], seu s[ervi]dor,
Joan Vayreda
D[o]n Narcís de Burguès