“Mi querida Franta
Salut.
Ha sentit la mort de la cotorreta, “que ya no morderá más”.
Se n’alegra de què vagi endavant l’emblanquinar i de què tot vagi sense novetat.
A les 2 de la tarde, se l’informà de què ahir van sortir les propostes de nous regidors per a Girona.
“ya puedes pensar quan alegre me he puesto al saber que no seré más regidor”.
“Te estimaré te informes quiénes son los nuevos y me lo escrivas”.
La sra Tuies ja té la màrfega.
Pot obrir la carta de Pelegrí Pagès per veure el contingt i si hi ha els cèntims.
Que digui a Buch que el sr. Bastons li havia proposat la farmàcia (la botica) de l’hospital i ell havia refusat malgrat haver-li dit que seria ben remunerat. Li ha dit, doncs, que proposés algú altre. Ell havia dit que tal era cosa del cónsul però que ja miraria.
Creu que hi aniria la setmana que ve, amb el Pistolet. Si era abans, ja ho diria per la diligència.
“Diràs als noys que la sra. Marieta Gibert me ha enviado muchas cosas de Monserrat y que, si no fan bondad, no donaré res”.
Li envia memòries de la família Martí de Mataró i de les sres. Cascante.
Explica que ell dorm sol al segon pis i els Cascante dormen al 1er.
“me río quando me veo solo al pensar el miedo que tú tendrías si eras a mi puesto”
L’altra part de la lletra és malmesa.
