Gerona, abril 27, [17]88
Josep: he rebuda la tua i me alegro q[u]e tu ho pàssias millor. Y jo me quedo ab lo gran cuydado de la Mundeta, q[u]e me temo no n’í contem una de menos. Jo me penso q[u]e ab ton cuydado i demés se farà tot lo possible, q[u]e és lo únich consol q[u]e tinch. Tinch 2 o 3 cartas de entitat i no he gosat remetrer-te-las per no saber a·hont pararias, quant seria lo dia del correu. N’í ha una de Guàrdia, q[u]e diu q[u]e se’n va al Urgell, q[u]e ja és del correu, luego q[u]e tu fores fora, q[u]e si tu coneixes q[u]e retàrdias massa a rebrer-la i has de fer temps, escriu-me, q[u]e te la remetré junt ab las demés. Jo des·de q[u]e tu ets fora may més he estat bona, q[u]e era un constipat q[u]e may lo he entés, però penso q[u]e no serà res ab la ajuda de Déu, q[u]e esta tarde ho passa millor. Tu procura per ta salut, q[u]e lo demés ho aurem de conformar ab la divina voluntat. Per assí no·y ha<s> res de nou. Lo p[are] Domingo se es mort ab tres dias.
Déu te g[uard]e m[olt]s a[any]s q[u]e desitja,
ta mara, qui te vol de tot cor, Isabel.
Mon fill Josep
