Mataró, fabré 7 de [17]88
Queri[dís]sim germà: me alegraré que esta te trobi bo y, com penso que encara seràs en eixa de Coromines, te escrich esta per dir-te que acabo de rebrer una carta molt llarga del Sisó, y esta carta la ha portada d[o]n Carlos Senromà desclosa, per aver-le-y ell entregada axís. La tal carta diu humanament cuant pot dir en punt de sos amors ab la Roseta, de manera que los avisa tant com que si ell no·s pot casar ab la Roseta se morirà, y que ja anà al siminari y que’l director li aconsellà que’s casàs, però no·y estigué sino molt poch temps. No sé com himposa tant al director que ja li aconsellàs tant que’s casàs ab esta senyoreta, pues me apar que no’s tractaria de cap hinconvenihent. Tu veges lo que te estarà bé y dóna providènsia, pues el foch està ensès y veig es presís que’l casen, que de altre manera no viureu ab sosiego, pues, en lloch de aquietar-se, veig més fument en punt de casar-se; y és sert que me à·pasmada que aje entregada la carta que me escriu a Senromà, que’s conprèn cuant preocupat viu que no’l deixa atinar a lo que fa, que verdaderament me à transtornada de veurer-lo tant preocupat, y lo que tu ho tens de sentir. Però tu anima’t y discorra lo que te estarà millor, per conveniènsia de tota la família. Ell me demana que jo tinch de ser la medianera y que me hinteresi ab tu y ab la mare a·fi que·y vingan bé y me reconvé de lo que jo li diguí, que no m’i oposaria. Asò ja li atindré, però en lo demés no·y tinch res, perque y discor[r]o de moltas maneras, pero lo que’t dich és que la cosa està en un estat que’s deu donar promte providènsia, y no dich més per ser tots de part. De d[o]n Juan rebràs mil memòrias.
Fent una poca de suspensió y perquè veges ab la aficàsia que miro est asumpto y mirant-me que la mia carta no manifesta lo estat de la cosa y per lo molt que desitjo y hintereso al teu ben obrar, te remeto la matexa y de la matexa manera que me à vingut, però ab la hintel·ligènsia que no vull que per directe ni hindirecte puga ell conpendrer que jo te la aje enviada, pues no vull que me descobrís, que altrement ho sentiria molt vivament, y vull que’m retornis la matexa carta, que tal vegada ab lo temps me servirà per ell mateix, y reso y no [deixo] de pregar a Déu te g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que te deja. La germana que més de cor te vol,
Maria J[ose]pha
Germà [#]
