Mataró, fabré, 14 de [17]88
Queri[dís]sim germà: rebí la tua y ab ella quedo ab molt cuidado de ta salut per lo que em dius de la cosa que reberes, que me alagraré no’n ajes esperimentat malas resultas, com y també per los disgustos en ordre de ton fill, de lo que dius pendrer-ne, y dexar que encara que ell te diu que està tant mal, no ho cregas, pues jo perlí del asumto a Senromà, qui portà, com ja te diguí, la carta desclosa, y preguntí com ho pasava y me respongué, com que té res? Pues jo lo veya totas las nits y molts migs_dias molt bo y alegra, sens que may lo sentí quexar-se de res. Y axís tu no’t matis, que ell no’s morirà axís tant fàsilment de amors, però, en afecte, jo no sé en què li serveix la vivesa si se atonta tant fàsilment. Jo parlí a Senromà ab confiansa dien-li que avíam de parlar com si ell no’m fos nabot y ella no li fos cunyada y a·bons termes me digué que lo avian de fer apartar. Asò era suposant que vosaltres no·y sabíau que solament jo era qui·u sabia, però q[u]e me digué que jo t’o avia de avisar perquè parlava molt ab la Roseta y que allà anava ab molta fraqüensia, y axís que tu escrigues, perquè en cas que no vos aparegués del cas, més valia donar·i providènsia, però de altre part jo bé conprench que lo desitjan, pues ells tanbé estan enbarasats de las minyonas, y axò los vindria de perlas, casant-se lo areu a casa Fuxà, però com donar-li solament la minyona, pues a casa Fuxà va a·la desfeta. Ab tot, tu trau tus comptes perque veig que lo as de casar. En casa Belloch y a una minyona molt bonica y ben criada, segons me an hinformada, però no sé lo dot que li deneran, y esta, penso, seria per lo cas, bé que asò sols és notísia que’t dono pensant que no sabs a·hont donar mà, y penso també que per cualitat es bona. Jo, en afecte, no sé què dir-te en un asumto de tanta hinportànsia com és aquest sino que ho demanem a Déu, que’n disposi com sia més convenient. Ara li he respost en aquella, y si vols veurer la resposta te la enviaré, pues me he guardada còpia y no puch ser més llarga. De part de d[o]n Juan rebràs mil memòrias y las daràs de ma part molt expresivas al s[enyo]r re[cto]r, y tu disposa de mi ab tota llibertat mentres quedo pregant a Déu g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que te dejo.
La germana que més de cor te vol,
Maria J[ose]pha.
